Data: 6 març 2007
Hora entrada: 21h15
Hora sortida: 00:30
Duració: 3 hores i quart
Lloc: un domicili particular
Escaldes-Engordany
(Principat d’Andorra)
Assistents: 5 persones (1 dona i 4 homes)
(-entre les 5 persones hi havia: Tomàs Pascual Casabosch, Stéphane Berteil, i el nostre economista).
Ordre del dia:
1) S’exposen i valoren els punts a treballar de Economia del esborrany de Programa Electoral, exposats a les anteriors reunions.
2) Es tanquen temes del programa econòmic.
3) És proposen accions de motivació per a que les fortunes s’impliquessin en projectes socials, desgravant un possible Impost al Patrimoni.
4) Imposició moderada a les Societats sobre el benefici, que permeti a Andorra signar convenis de doble imposició amb Europa.
5) Es treballa sobre possibles accions per aturar el fet de que la majoria de moviments econòmics sempre acaben amb un encariment del habitatge.
6) Temes financers de la CASS i propostes per a millorar les pensions.
7) En Turisme s’ha parlat de que actualment no és dona al sector de la Restauració les mateixes oportunitats de promoció.
Ampliació d’alguns aspectes:
- A part de la tasca del nostre Economista, i de les 5 persones presents, s’ha treballat amb la feina de 16 persones més de col·laboradors habituals i simpatitzants no presents.
Plataforma constitutiva
PCA – Partit dels ciutadans del Principat d’Andorra-
http://partitciutadansdelprincipatandorra.blogspot.com
pca_ciutadans@hotmail.com
dijous, 8 de març del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
156 comentaris:
Hola bona tarda,
adjuntem Acta de la reunió sobre el projecte PCA , de data 6/3/2007.
Quedem a la vostra disposició per a qualsevol informació complementaria.
Salutacions cordials,
Plataforma constitutiva
PCA - Partit dels ciutadans del Principat d'Andorra-
http://partitciutadansdelprincipatandorra.blogspot.com
pca_ciutadans@hotmail.com
Escaldes-Engordany. a 7 març 2007
PCA has sent you a link to a blog:
Nou Post: http://partitciutadansdelprincipatandorra.blogspot.com
Blog: PCA
Post: 06) Acta de la reunió del projecte PCA
Link: http://partitciutadansdelprincipatandorra.blogspot.com/2007/03/06-acta-de-la-reuni-del-projecte-pca.html
--
Powered by Blogger
http://www.blogger.com/
Veig que mentres alguns comenten que el vostre projecte serien 3 o 4 reunions i no arribaria a res, ja porteu 6 actes i avançant, anim's!!!
10:25 PM ; sí cert; i el Febrer s'ha tancat amb un total de 1.202 comentaris dels Posts.
Dels cent i pico (100) no baixa cap post, possiblement seria millor menys però constructius, però tot no és pot demanar.
arribareu lluny PCA, teniu el meu vot
DETALLS DE LA NEGOCIACIÓ ENTRE LIBERALS I CENTRISTES
La reforma electoral i l'impost de societats, fora del pacte
• El PLA cedeix en un dels pilars de la reforma econòmica de l'Executiu
• La rúbrica de l'acord continua depenent dels canvis a la Llei de plusvàlues
(APA PLA; aneu cedint, es un altre avis de la vida sobre la vostra fí!!)
CARRER PER A VIANANTS
El Comú vol tancar Carlemany fins a Copríncep de Gaulle
• L'opció ja està "gairebé" acordada i vol beneficiar també la part alta de l'avinguda
El cònsol major d'Escaldes, Antoni Martí, va exposar ahir que la voluntat de la corporació és allargar el tall de l'avinguda de Carlemany cada dissabtes a partir del dia 17 fins a Copríncep de Gaulle. I és que inicialment hi havia la possibilitat que el tall arribés des del carrer de la Unió fins a l'avinguda de les Escoles però ahir el cònsol ja va avançar que "ja està gairebé decidit" que el tancament s'allargarà fins a l'avinguda de De Gaulle.
El trànsit durant el tancament es desviaria a través del carrer de Santa Anna per dirigir-se en direcció a Encamp. Cal recordar que els talls es reproduiran tant a l'avinguda de Meritxell com a Carlemany cada dissabte entre les sis i les nou del vespre i que l'objectiu que pretenen aconseguir les dues corporacions és afavorir el comerç d'aquesta zona. D'aquesta manera, el fet que Escaldes vulgui fer arribar el tancament fins a Copríncep De Gaulle és per afavorir també la part alta de la via comercial.
(Enhorabona, una bona opció comercial!!)
Portada > Política
TREBALL AMB VISTA ALS COMICIS COMUNALS
El Partit dels Ciutadans continua polint l'esborrany del programa electoral
TREBALL AMB VISTA ALS COMICIS COMUNALS
El Partit dels Ciutadans continua polint l'esborrany del programa electoral
• Vol que les fortunes del país s'impliquin en projectes socials
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY
Els membres de la plataforma constitutiva del Partit dels Ciutadans del Principat (PCA) continuen donant forma a l'esborrany del programa electoral amb què volen concórrer en els pròxims comicis comunals, que se celebraran al mes de desembre.
En una reunió de més de tres hores que es va celebrar aquest dimarts a la nit els integrants del PCA van exposar, treballar i tancar alguns dels punts econòmics que inclourà el programa, van proposar accions de motivació perquè les fortunes del país s'impliquin en projectes socials (desgravant un possible impost de patrimoni) i van apostar per la imposició moderada sobre el benefici de les societats. Igualment, van treballar sobre possibles accions per frenar l'encariment dels habitatges i van analitzar el sistema financer de la CASS per presentar propostes per, entre altres objectius, millorar les pensions.
Si aconseguiu un sistema que les fortunes s'impliquin en projectes socials seria un puntazo, anim's!
els ricachons andorrans només miren per ells, son pitjor que els banquers, que dificil teniu aqeust punt!
Distingits Srs./es.
En primer lloc disculpin que els resti temps però, tan sols els hi voldria fer arribar el meu desig de què aquest projecte que ara inicieu, no es converteixi en cap moment en res del que ja coneixem... el que vull dir es que el hi demano que en tinguin ànim, forces i ganes de portar aquest nou partit, no a cap de les filosofies que ja es coneixen, com el liberalisme, el marxisme o altres... si no què a que encara que el que vostès tinguin pensat a fer s'apropi a algunes de les ja esmentades, o a altres que no ho han estat, sigueu veritablement un Partit del Ciutadans d'Andorra, que prou necessitat en tenim....
Ja estem farts d'ulls que tan sols miren els que tenen una bona posició, que tan sols miren de crear lleis que curen els seus propis negocis, que tan sols miren cap a un costat ja que aquest és més bonic que no el costat dels que cada dia han d'anar a treballar per a mal guanyar-se la vida en un país en el que cada dia és més difícil viure....
És evident la quantitat de temari que es pot i es deu tractar per portar a bon terme una societat com aquesta o com a qualsevol altra, però el que si que no es pot tractar és tractar únicament, com fan aquests governs als que estem acostumats, senyores i senyors, tinguin a bé crear la seva pròpia filo-política encara que aquesta es decanti per alguna existent, però el més independent possible i dintre de els necessitats de la societat, de totes les societats....
Bé, no els vull restar més temps, però de bon tros que n'hi ha per crear un llibre... permeteu-me encara que us adjunti uns escrits en castellà, d'avegades el llegir coses que semblen no tenir res a veure desperta idees i sentiments útils....
Atentament, un altre ciutadà....
UN DÍA MÁS
Aquí estoy, un día más, entre vientos fríos que acarician mi rostro, rodeado de todo lo que este lugar debería ser en todas sus vertientes, de todo lo que significa vida y naturaleza, naturaleza y vida. Agua, Tierra, Aire, Fuego y Espacio o conciencia o Drushti como denomina la cultura hindú a este concepto.
Empiezan a caer gotas de agua sobre mí, y ¿por qué protegerme de ellas?, ¿por qué protegerme de miles de millones de moléculas las cuales no son otra cosa que la madre de la vida?. Es difícil explicar lo que a veces se siente al tener un puñado de tierra en la mano, mirarlo y pensar en él; no se puede explicar.
Es curiosa la manera en que la vida misma tiene de evolucionar, ni ella misma es perfecta. Un pequeño ejemplo de esto podríamos tenerlo en las mutaciones genéticas que a veces se producen, sin motivo aparente, en las transcripciones que realiza el ADN para sintetizar ARN. El simple hecho de la falta, incorporación o intercambio indebido de una base nitrogenada por otra en la secuencia de ADN propiamente dicho, la cual es copiada para formar el ARN mensajero, produce traducciones de la secuencia de aminoácidos “incorrectas”. En ocasiones estas traducciones producen errores en la síntesis de proteínas o enzimas necesarias para nuestro organismo, que desembocan en enfermedades más o menos peligrosas para nuestra integridad; otras veces son proteínas que, simplemente, no son funcionales y no revisten peligro; pero otras son sintetizaciones evolutivamente hablando, progresistas; nos hacen inmunes a otras enfermedades, genes, los cuales, pasaremos a nuestra descendencia, ya sean “correctos” o “incorrectos”. Cosa que nos dice lo lejos que estamos de ser perfectos, fisiológicamente hablando. Tal vez la perfección se encuentre precisamente en el cambio constante; tal vez la perfección está basada en un sin fin, evolución constante.
Sobre nosotros pienso que sobramos en este lugar. No somos merecedores de tanta belleza, hemos tirado por tierra las acertadas teorías de la selección natural haciéndonos más resistentes a la vida y a su dureza con fármacos y con la medicina gracias a nuestra supuesta inteligencia. Esto tiene distintas opiniones y puntos de vista, mucha gente no es capaz de concebir esta idea, ya que creen que nuestro cometido evolucionista es sobrevivir a toda costa, y sí, ese es, pero no desafiando a la selección natural. Desafiándola solo hemos conseguido convertir interiores de montañas en túneles, bastas superficies naturales en superficies hormigonadas, ecosistemas en campos de cultivo para abastecer a nuestra “triste” especie. Ninguna otra especie posee entre sus habitantes a 6.000 millones de individuos, a menos que sean insectos, cosa que para colmo, gracias a nuestra “inteligencia”, sigue aumentando. En ecología existe un concepto al que se le denomina “curva jota”, que no se refiere a otra cosa que al crecimiento masivo de una población y, en consecuencia, a su proporcional descenso.
Y yo me pregunto: ¿Cómo diablos vamos a abastecernos? El planeta tiene recursos limitados, ya lo estamos pagando, solo hay que ver la cantidad de civilizaciones y pueblos pobres, donde incluso un bien tan básico como lo es el agua, no les llega. Está claro que todo esto representa que no hay ningún equilibrio, que pena.
Nos inducimos a penetrar en lo más hondo de la sabiduría y poder dominar todo los ámbitos, jajajaja, que ilusos somos, ¿Cómo vamos a llegar a ella si nuestra existencia no es más que un pequeño eslabón de una gran cadena la cual no tiene fin?
Es sabido que queremos ejercer el poder ante todas las circunstancias, pero nada más lejos de la realidad, es incorrecto ejercer el poder sin tener el poder absoluto, concepto que solo posee la naturaleza.
Empiezo a estar empapado aquí sentado en esta piedra junto a este maravilloso lago, bueno si la natura me ha hecho poseedor de cierta inmunidad, sobreviviré…. Si no, dejaré que la selección natural decida por mí. Mi pequeño perro, amigo y compañero en estos momentos, se protege de la lluvia bajo mis piernas y apoyado en mi mochila, no puede pensar lo mismo que yo, de hecho es su instinto de supervivencia lo que le hace protegerse de ella, y lo que me diferencia de él en este instante es que yo puedo luchar contra mis instintos… ¿haré bien?..................................
Es naturaleza humana adquirir una cultura, como animales que necesitamos vivir en comunidad y con unas costumbres. Costumbres producto de todo lo que representamos como animales, quiero decir costumbres producto de nuestra biología, producto de nuestro momento evolutivo, de nuestro psiquismo. Si al igual que por la zona de hábitat unes persones somos negras, otras blancas, azules o fucsias, podemos pensar también que la sensibilidad psíquica para adquirir o ser mas sensibles a otros tipos de costumbres es totalmente lógico como lo es que en África las personas posean mas melanina para protegerse del sol que las que vivimos en otros hábitats mas fríos.
Con esto quiero decir que al igual que hemos de respetarnos todas las personas indiferentemente de nuestro color de piel, también tenemos que respetarnos a lo que se refiere a nuestras concepciones, aunque algunas nos puedan chocar bruscamente. El color también choca bruscamente i no por eso nos tenemos que faltar al respeto. Con todo lo dicho hasta ahora no intento justificar nada del texto que viene a continuación sino de la posibilidad de que todas les conductas "sin sentido" pudiesen pasar a formar parte de la historia de las culturas humanas. El problema que veo, es que operamos sin ser conscientes de nuestra conducta i sin ser conscientes de nosotros mismos i de nuestro lugar en el universo.
UNA RAZÓN, POR FAVOR.
Que plácido momento, el sol se refracta y refleja en las aguas de este maravilloso lago impidiéndome contemplarlas con nitidez a la vez que el viento azota fuerte el vacío. Los chillidos de unos niños al otro lado del lago rompen con la sensación de silencio que producen los sonidos de las aves, el viento y el movimiento del agua. Pobres criaturas, no saben a qué especie pertenecen. Pasamos de ser la más excepcional a la más destructora con mucha facilidad y viceversa, pero una manera siempre trae a la otra, y no desde un punto de vista lógico, sino para facilitarnos la existencia, o eso creemos, aunque yo tengo mis dudas, o más bien dicho mis soluciones pero ese no es el tema que nos trata. Ahora estos críos están creciendo, acostumbrándose a un tipo de sociedad, tomando como normal ciertas conductas y costumbres. Las aprenderán, las ejecutarán a la vez que también aprenderán de una forma nata, a rechazar conductas y costumbres de otras culturas diferentes que colisionarán con la suya.
Todos sabemos que en Europa nadie o casi nadie se comería a un perro, y todos sabemos que no lo haríamos porque estamos acostumbrados desde pequeños a ver a este ser como un amigo y no como alimento. En cambio en China es un alimento más. Con esto queda claro que nuestras costumbres, lo que sentimos como normal o no, tan solo es producto de nuestra percepción y cultura. Pero bueno, esto no es nada nuevo ni mucho menos. A lo que quiero referirme es al ¿por qué le damos tanta importancia a nuestra cultura o a otras sintiéndonos molestos con algunos actos producto de éstas? Tan solo nos proporcionan prejuicios, que en cualquier caso son dañinos para nosotros y más aún cuando se trata de hacerle un daño, por razón de éstos, a terceras personas.
¿Quién no ha visto alguna vez en televisión el caso de una mujer en algún país árabe cuyo destino es ser lapidada por haber sido infiel a su esposo? ¿Por haberse quedado embarazada siendo soltera? Para nosotros, los occidentales, como seguro comprenderemos todos, es una aberración dicha conducta o costumbre social por parte del humano, y como seguramente también comprenderemos, es de lo más normal en la cultura árabe de algunos países. Sin embargo, ¿como podría defenderse una mujer en dicha cultura de una sentencia penal cuyo propósito es el de lapidarla? Puesto que estas sentencias son producto de la cultura y prejuicios que esa sociedad posee, aplicada al derecho y a las políticas criminales que allí se ejecutan, y sabiendo que las súplicas y ruegos de la sentenciada serán ignoradas con total seguridad por parte de su cultura, sociedad y verdugos, tan solo se me ocurre una manera, y esa manera es la de poner en duda toda la base política, filosófica y social de esa sentencia. ¿Cómo? Pues apelando a lo más profundo y más básico de la mente humana, intentando limpiar sus conciencias y mentes de cualquier prejuicio cultural para así cambiar la sentencia, y tal vez, las maneras.
¿Cómo hacerlo? Pues no lo se, de hecho es muy simple y muy sencillo decir lo anterior. Pero tal vez una de las maneras podría ser la de hacerles unas simples preguntas una vez sentenciada la cuestión.- ¿Podrían decirme y demostrarme la razón por la que me ejecutarán, independientemente de las concepciones culturales, que así lo dictan?.... encuéntrenlas por favor…. ¿en qué, el acto de quedarme embarazada siendo soltera, incide sobre ustedes y les perjudican a no ser que sea simplemente en la manera de ver las cosas de nuestra cultura, como para llegar a matarme? En cualquier caso, es relativo respecto del resto de culturas y de la naturaleza…… no es que se trate de quitarle importancia a nuestra cultura, ni de menospreciarla sino de quitarle importancia a esos párrafos de nuestra cultura que nos hacen tener tantos prejuicios como para respetar tan poco la vida humana.
Si una mujer se atreviese a hacer esta exposición ante un tribunal de estas características, no cabe decir que sería ignorada sin más, pero en tal caso, los magistrados tan solo estarían demostrando su poca visión, obertura de miras e inteligencia. Ahora, si con estas frases, aunque ingenuas respecto al oyente, consiguiese un haz de luz y de duda en las mentes de mis jueces y verdugos, podría darse por satisfecho.
El ejemplo expuesto anteriormente y la manera de intentar solucionarlo son sin duda muy ingenuos, ya que es muy difícil y es trabajo de toda una sociedad y sus ganas de cambiar unas leyes y de cambiar unas concepciones las que tienen la solución. Pero la mujer podría sentirse satisfecha con conseguir ese haz de duda sobre sí mismos y sobre su cultura respecto de los actos que ésta les lleva a hacer. Podría pensar que su muerte no ha sido en vano respecto de lo que quería conseguir, que no sería otra cosa que librar a su gente de todo un surtido de ideas sin fundamento que tan solo proporcionan malestar.
les teves dues reflexions en castellà llargues però interessants
El 11/10/2006 vaig escriure a la premsa sobre la empresa DRAGADOS, que hi han accionistes com el Sr. Florentino Perez i la Sra. Maria Reig:
-----------------------------------
..."Hi ha alguna empresa constructora que, a part de tenir treballadors
sense papers, quan la Policia hi ha anat a fer un control els ha amagat sistemàticament i només han quedat a la vista els legals. A més
l’empresa és permet el luxe de castigar algun treballador traient-li hores guanyades de feina amb la suor del seu front. Les víctimes tenen por de denunciar els fets per la por de perdre la feina i perquè se’ls ha inculcat que alguns socis són de renom, coneguts al país i amb societats amb gent de pes d'Espanya."
-----------------------------------
Vaig advertir en persona, a Inspecció de Treball del Ministeri d’interior, de que gent del personal de l’empresa, conduïa sense permís de conducció, hem van respondre que en una propietat privada no és necessari, també vaig advertir que s’obligava a posar dinamita als túnels a personal no qualificat i se’m va respondre que ho hauria de demostrar.
De moment, ha mort un treballador, fins que no passen aquestes coses ningú actua, encara i així penso que poc s’aixecaran de la cadira.
Tomàs.
tot funciona aixi a andorra, i els politics xupan camara a costa de les desgracies
LA TRIBUNA
Una altra Andorra
• Una Andorra diversa culturalment, rica per la seva natura, dinàmica per l'esperit emprenedor i treballador
JOVES PS
Apa, joves del PS, anue a fumar porros, que es lo unic que sabeu fer..!!)
OBSERVATORI ANDORRÀ
La població valora l’estat de l’economia com a regular però no se’n veu afectada
La carestia de l’habitatge deixa de ser la principal preocupació dels ciutadans i ho torna a ser el trànsit
(Aquest conservatori andorrà, no se d'on treu les estadistiques, ni a mi ni a tothom que conec els han contactat mai per demanar opinió; una altra despesa liberal inutil)
POLÍTICA
Pintat assegura que de cap manera no permetrà imposicions dels centristes
(Tu continua igual de xuleta i prepotent Pintat!, continua continua..); aviat veurem la dissolució del Consell General amb eleccions Nacionals anticipades)
El vent futbolístic
Miqui Ripoll
(aquest plasta ocupa la meitat de les tribunes d'opinió del Diari d'Andorra, encara serà cert que ja ningú vol escriure en tal mitjà)
BENESTAR SOCIAL
El Govern obre una investigació a una guarderia per les queixes dels pares
A l’escola bressol Sol Solet hi podrien haver tingut lloc incidents amb alguns infants
(Ho veieu?; mentres les ministretes (sobretot la perdedora escaldenca que viu a una altra parroquia) van fent les fantasmes per els medis de comunicació, no se'n enteren del que passa al país, )
Bon dia: US VOLDRIA fer arribar les meves dades bancaries per a que em facturessius la quota anyal d'afiliació.
Salutacions.
kim
El lepen a frança es queda curt al vostra costat.
11:25 AM , aporta proves, pallasso covard, al menys ell dona la cara i guanya les primeres voltes
jaonet, no facis cas, es lo unic que poden dir, estan acollonits
Veus jaonet, ka sabem que us agrada aquest personatge que es diu lepen. Amb demagogia i generant pors. Cuidado que si voleu portar a la frontera tots els que no son de pota de negra, podem començar a fer les maletes.
Sou l'extrema dreta andorrana !
12:36 AM , escrius sense sentit, quan hagis llegit el programa electoral opina, en mentres calla!
COSES QUE PASSEN
Les tertúlies com a via per entendre's
• Les nostres pàgines d'opinió són un mosaic de persones amb totes les idees possibles
(Sobretot les teves Rossell, que tothom sap que les copies de diaris estrangers i les amaneixes)
EVOLUCIÓ DE L'OPOSICIÓ
La militància del PS ha crescut el 37% en dos any
• Des de les darreres eleccions generals 123 persones s'han afiliat al partit
• Curiosament, a través del butlletí 'PaperS' s'han captat molts membres
(Es una manera més de continuar enfonsant Andorra, Mas de lo PEOR)
GRUP D'ESTATS CONTRA LA CORRUPCIÓ
Pons i Lafoz dimiteixen com a representants al Greco
(Es que el Jordi Pons no hagués tingut ni entrar, quan el tio era director del Andbanc disfrutava denegant credits a immigarnts que ho podien pagar, i a la seva dona, se l'ha tirat mig Escaldes)
Andorra la Vella
• LINGÜÍSTICA
Minoves insisteix que són els comuns els que han de decidir sobre els topònims
(Com lo del Madriu?; podem decidir sobre els teus viatges?, Minoves cara dura!!)
loan, llegeixo els vostres escrits i comentaris sobre les noticies de la premsa i en tinc prou per:
1. Saber que sou l'extrema dreta demagoga i sense escrupols.
2. Que sou intolerants, i antidemocratics.
3. Sort que nomes sou 4 arreplegats.
pca = fn andorra
12:13 PM , jo no faig els comentaris, estic d'acord en alguns.
12:13 PM , i tu que saps els que son!, tens el llistat? apa va que se't veu el plumero
més que els liberals que quedaran afiliats als PLA segur que son els del PCA; jajaja
6:03 PM , molt bona la resposta!
Hola,
Em trobo molt bé amb vosaltres i la meva amiga de moment també, a veure si fem reunió el dijous, tenim unes ganes...
Espero rebre els vostres missatges.
Una abraçada!!
Tarrado considera que Pintat “no domina el seu propi partit”
(No us perdeu l'artible del BON DIA de demà, a ningú li agrada la prepotencia del Pintat)
Això de que surti de dilluns a divendres, el BON DIA sempre un dia abans, cap a les 22h, son ganes o de tancar la redacció d'hora o de no madrugar els matins.
El Més Andorra normalment al menys s'espera a les 00h de cada nit.
aqui Andorra falta un programa tipus SORPRESA SORPRESA i un altre tipus SALSA ROSA
No us perdeu l'entrevista del Periodic al PS, a tot lo evident contesten "NO es veritat" (Mas de lo PEOR!!)
ENTREVISTA LLUÍS RODRÍGUEZ
“Segons la meva opinió fer una televisió privada a Andorra és un negoci ruïnós”
(La ruina es la televisió andorrana que tenim ara!!)
FRANÇA
Chirac confirma que no es presenta a la reelecció a l’Elisi i es retira de la política
(Liberals, Sociates.., apreneu d'això...!!!)
Que s'ha d'aprendre a fer les magouilles. Son els LEPEN andorrans !
M'encante entrar a llegir els comentaris dels diaris, bonissims!!!
Si algú vol saber com funciona lo dels Blogs, amb més valors etc, lo del número de posts no te res a veure: que entri a:
www.technorati.com
per quan la propera reunió?
6:04 PM MJ, aquesta setmana hi han trobades amb els tecnics d'economia, i dijous i divendres concretament amb tecnics esportius.
Com hi ha la Constitució pel mig, millor per la setmana vinent, em comentava el Tomàs avuí.
tecnics esportius?, tabé, veig que toqueu varis temes.
CONCLUSIONS DE L'INFORME DE L'INSTITUT NACIONAL ANDORRÀ DE FINANCES SOBRE LES PÈRDUES DE LA SOCIETAT D'INVERSIÓ
Els gestors de Valora van amagar les inversions reals als clients
L'INAF diu que hi ha una possible manipulació de la cotització dels títols inclosos a les carteres
L'ens supervisor remarca que "no han quedat aclarits" els vincles entre l'entitat i Fibanc
(No es estrany, els bancs fan lo amteix, AMAGEN d'on treuen els veritables beneficis!!)
MESURES DE CIRCULACIÓ A LES AVINGUDES COMERCIALS
Compte enrere per als talls de trànsit de Meritxell i Carlemany
(Ja era hora que tal tall és fes amb una unió)
BARALLA ENTRE LES PROPIETÀRIES DE LA GUARDERIA
La Policia recomana no portar els fills a Sol Solet
(Les que van tancar als nens en una habitació fosca i van cremar l'esofag dels crios, haurien d'estar en règim d'urgencia a la presó!!!!)
El CDA dóna per trencada la negociació del pacte de govern amb el Partit Liberal
• Els centristes donaran carbassa al pacte de legislatura que estaven negociant amb el Partit Liberal i avaluen, ara, si han de fer el mateix en la votació del pressupost de dijous
(Aquests 4 arreplegats del CDA si pleguessin farien un favor al país)
12:21 PM , jo sé de bona font que el Tarrado se les va tenir molt fortes i amb paraules majors l'altre dia, i tal fet, sumat a la xuleria del Pintat de l'altre dia és lo que han provocat tal situació, de pati de d'escola vaja!
Llegiu aquest article, és bonissim!!!)
-----------------------------------
Evolució del poder adquisitiu a Andorra Carles Torres, economista
Andorra, un país només per a rics?
Garanteix el salari mínim la independència econòmica? Es pot tenir un nivell de vida acceptable a Andorra amb uns ingressos mitjans? L’accés a un habitatge de propietat és reservat només a les rendes més elevades? Són els lloguers massa cars en relació amb els salaris? En aquest article intentarem donar resposta a aquestes preguntes.
Pèrdua de poder adquisitiu dels salaris més baixos els darrers vuit anys
Del 1998 al 2005, el salari mínim va pujar un 24,3% mentre que l’índex de preus al consum (IPC) ho va fer un 26,8%. A primera vista, el salari mínim andorrà hauria perdut un 2,5% del seu valor en termes reals. Però la inflació no afecta de la mateixa manera els perceptors de rendes baixes que els de rendes més altes. En el càlcul de l’IPC es considera que la participació dels lloguers (incloent-hi les despeses de llum, calefacció, telèfon i agua) a la despesa total de les llars andorranes és de només el 18%. Però el perceptor d’un salari mínim gastava el 1998 el 30% dels seus ingressos en el lloguer més baix del mercat i avui hi ha de destinar més del 50%, de manera que l’increment de més del 100% del preu dels lloguers des del 1998 ha provocat que el cost de la vida s’hagi incrementat, en termes efectius, molt per sobre de l’IPC per als perceptors d’ingressos més baixos. El valor del salari mínim s’actualitza amb l’IPC, però aquest índex de preus es basa en la composició de la despesa d’una llar mitjana, en la qual el lloguer té un pes molt inferior.
Quin hauria de ser el salari mínim per mantenir el valor real que tenia el 1997?
El desembre del 1997, la retribució mínima per treballador era de 654 euros. Aquell any, el lloguer d’un pis d’una habitació costava un mínim de 210 euros mensuals. Avui, el salari mínim és de 839 euros, però arrendar un pis de les mateixes característiques costa ja 450 euros mensuals. És a dir, el saldo que podia quedar del salari mínim després de pagar el lloguer d’un pis petit era de 444 euros el 1997 i de 389 euros el 2005. Però, atesa una inflació del 27% en aquest període, 444 euros del 1997 equivalen a 564 euros del 2006. La pèrdua de poder adquisitiu del salari mínim ha estat, doncs, de 175 euros mensuals. Per mantenir el mateix poder adquisitiu que tenia el 1997, el salari mínim hauria de ser enguany de 1.014 euros mensuals.
Estimem que avui dia les despeses mínimes d’una persona sola (a part del lloguer i sense vehicle propi ni fills) són d’uns 600 euros mensuals, que equivalen a uns 470 euros de finals del 1997. Sumant aquesta darrera quantitat al lloguer mínim de mercat en aquella època (210 euros), s’obté un resultat de 680 euros, bastant proper a la retribució mínima vigent a finals del 1997. El salari mínim de fa vuit anys reflectia, doncs, el cost de la vida mínim d’una persona.
En canvi, si avui sumem el lloguer més baix d’un pis d’una habitació (450 euros al mes) a les despeses bàsiques d’una persona (600 euros mensuals), els ingressos imprescindibles perquè aquesta persona pugui arribar a final de mes es troben al voltant dels 1.050 euros mensuals, que és gairebé el valor que hauria de tenir avui el salari mínim si s’hagués mantingut el poder de compra que tenia el 1997.
Capacitat adquisitiva del salari mitjà en relació amb els lloguers
Habitualment es recomana que el lloguer o la quota de la hipoteca no superi la tercera part dels ingressos. El 2005, el salari net mitjà era de 1.522 euros i el lloguer mitjà d’un pis d’una habitació, de 572 euros mensuals, segons l’AGIA, o sigui que ja representava el 37% del salari mitjà disponible. De moment, la situació és assumible, però si el preu dels arrendaments continua pujant més de pressa que els salaris, ni tan sols els salaris considerats mitjans podran garantir la independència econòmica.
Quant a una parella amb dos salaris mitjans (3.044 euros nets), el lloguer d’un pis mitjà de dues habitacions (663 euros mensuals segons les dades de l’AGIA del 2005, encara que enguany totes les immobiliàries consultades el situen al voltant dels 800 euros mensuals) li representava només el 22% dels seus ingressos, i un de tres habitacions (1.012 euros mensuals), tot just la tercera part.
Si considerem que les despeses bàsiques de dues persones que conviuen són d’uns 900 euros mensuals, veiem que una parella amb ingressos mitjans pot tenir un nivell de vida bastant acceptable.
Elevat esforç per adquirir un habitatge
A començaments del 2005, el salari mitjà era de 18.148 euros anuals, mentre que un habitatge mitjà costava 346.860 euros, segons l’AGIA, l’equivalent a 19 anys de salari. A Espanya, on el salari mitjà era de 15.658 euros anuals (segons les dades de la Sociedad de Tasación) i el preu mitjà de l’habitatge, de 138.600 euros, només feien falta 9 anys. Tenint en compte la diferent fiscalitat sobre els salaris i sobre la propietat així com les cotitzacions socials, l’esforç salarial per esdevenir propietari era de 21 anys a Andorra i de 12 anys a Espanya. A la Comunitat Autònoma de Madrid, però, l’esforç d’adquisició amb impostos era de prop de 16 anys de salari. Si tenim en compte que el preu de l’habitatge a Madrid capital és més d’un 30% superior al del conjunt de la comunitat madrilenya, la qual inclou els municipis de la rodalia, la situació d’Andorra resulta molt semblant a la de la capital espanyola o a la de moltes altres grans ciutats espanyoles o europees.
Poden els salaris mitjans adquirir un habitatge mitjà?
Ara considerarem, amb dades del 2005, les possibilitats d’una parella d’adquirir un habitatge amb un finançament hipotecari del 100% del valor de la propietat. A Andorra, una parella amb dos salaris mitjans hauria ingressat cada any 34.473 euros nets. El preu de compra d’un habitatge mitjà, tenint en compte els impostos, hauria estat de 360.734 euros a Andorra. Un préstec hipotecari al 3% durant 20 anys per comprar aquest habitatge hauria representat una quota mensual de 2.000,62 euros, o sigui, uns 24.000 euros anuals. Ens trobem amb la paradoxa que una parella amb ingressos mitjans no es pot permetre comprar un habitatge qualificat com a mitjà, ja que hauria de destinar el 70% de la seva renda conjunta a pagar la hipoteca. Avui dia, una parella resident a Andorra necessitaria uns ingressos de més de 60.000 euros anuals, gairebé el doble de la mitjana, per poder comprar un habitatge considerat mitjà.
Pensions insuficients
Per a moltes persones, ser propietari d’un habitatge és una garantia per a la vellesa, ja que les cotitzacions que es paguen per a la pensió de vellesa no són en absolut suficients per mantenir un valor proper al del salari després de la jubilació.
Per exemple, una persona que cotitzi 45 anys a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) sota el règim més habitual (d’acord amb el qual l’assalariat destina al seu fons de pensió el 2% del seu salari i l’empresari l’hi aporta un altre 6%) i que veu actualitzar cada any el seu salari segons la inflació, rebrà una pensió de jubilació que es trobarà un 45% per sota del seu darrer salari.
El simulador de càlcul de la pensió de vellesa de la pàgina web de la CASS no té en compte la pèrdua del valor adquisitiu dels diners causada per la inflació. Per exemple, si calculem la pensió que li correspondria a una persona que guanya un salari mensual de 1.000 euros (el qual aniria incrementant-se anualment segons la taxa d’inflació), ens dóna un resultat, segons el règim A, de 1.330,51 euros mensuals a partir dels 65 anys, però el valor real d’aquesta pensió seria només de 545,51 euros d’acord amb l’estimació d’inflació que fa servir la mateixa CASS.
Perquè aquesta persona pogués tenir garantida una pensió amb un valor, en termes reals, semblant al del seu salari, hauria de destinar, al llarg de tota la seva vida laboral, el 6% de la seva retribució mensual al fons de vellesa de la CASS en comptes del 2% habitual, o bé hauria de mantenir un nivell d’estalvi adequat. En cas contrari, es trobarà, en el moment de la jubilació, amb una pèrdua sobtada de qualitat de vida, amb moltes possibilitats de no poder continuar vivint al país. Fins i tot una persona amb un salari mitjà es pot trobar amb una pensió que només li arribarà per pagar el lloguer, després de 45 anys de treball ininterromput.
Conclusions
El salari mínim actual és insuficient per garantir la independència econòmica d’una persona. Si només es volgués retonar-li el poder adquisitiu que tenia l’any 1997, el salari s’hauria d’incrementar fins als 1.014 euros mensuals, mentre que avui és de 839 euros mensuals.
L’alça del cost de l’habitatge ha representat un increment de la despesa de les llars més pobres en una proporció més gran d’allò que calcula l’IPC, mentre que ha generat un important increment patrimonial als propietaris d’habitatges, la qual cosa ha fet incrementar la desigualtat en la distribució de la renda i de la riquesa.
Si el salari mitjà que donen les xifres oficials és representatiu, és a dir, si és freqüent en la massa salarial i no tan sols una mitjana estadística, dir que «Andorra és un país per a rics» no estaria justificat, perquè hem vist que un salari mitjà permet accedir a una independència econòmica, encara que a un nivell molt just, mentre que una parella amb dos salaris mitjans té una certa capacitat d’estalvi. No obstant això, aquella expressió posa de manifest, en molts casos, la intensa frustració de moltes persones de no poder adquirir el més valorat dels béns patrimonials segons la mentalitat llatina. Recordem que, a Espanya, el 82% de les famílies són propietàries del seu habitatge, mentre que s’estima que a Andorra només té aquesta possibilitat el 30% dels residents, comparat amb una mitjana del 60% a Europa. Aquesta situació causa una gran vulnerabilitat a una important capa de la població, que perd l’oportunitat de formar un patrimoni immobiliari que actuï de protecció durant la seva jubilació, sobretot tenint en compte que entre nosaltres no hi ha tanta tradició d’invertir en valors mobiliaris (bons i accions, principalment) com en d’altres països.
Seria bo conscienciar tots els treballadors sense capacitat o hàbit d’estalviar i que no disposaran d’habitatge de propietat quan es jubilin, que incrementin la seva aportació al fons de vellesa de la CASS fins al 6% del seu salari durant el màxim temps possible, per tal d’evitar l’extensió de la pobresa entre la gent gran. Com va dir recentment Josep Maria Arqués, president de Càritas Andorrana, moltes persones grans que avui tenen greus dificultats econòmiques van gaudir d’una situació pròspera fa uns anys; la seva situació actual es podria haver evitat si haguessin tingut una informació periòdica sobre l’estat del seu fons de pensió.
Si bé una parella amb dos salaris mitjans té el poder adquisitiu suficient per pagar un lloguer mitjà, el preu que ha assolit actualment la propietat immobiliària fa que només els qui tenen ingressos que doblen la mitjana puguin permetre’s la hipoteca que correspon a un habitatge mitjà de 90 m 2, una paradoxa que no es dóna a Espanya, malgrat que al país veí els pisos s’han encarit d’una manera semblant. No obstant això, no es pot comparar un pol d’atracció d’immigració i un centre d’intensa activitat comercial i financera com és Andorra amb el conjunt d’Espanya, sinó que més aviat s’ha de fer amb zones densament poblades i urbanitzades i, en aquest sentit, es pot afirmar que la situació a les grans ciutats espanyoles com Barcelona o Madrid és comparable a la d’Andorra. El Principat té els avantatges i els inconvenients que li dóna el fet de ser una terra d’oportunitat.
-----------------------------------
és molt realista aquest article
No us perdeu la repetició del telenoticies de la tv andorrana, la intervenció de la ridicula Meritxell Mateu.
Crec que la incompetent aquesta ha fet un curset de imatge, mal fet clar, a casa meva encara riem de quan ha dit: perdoneu que digui una dita en Castellà: (pausa) "al mal tiempo, buena cara"
i la tia es queda mirant la camera com si hagues descobert una frase d'algun gran poeta arraconat.
-----------------------------------
Anónimo dijo...
7:02 PM el PCA possiblement també presentaria llista, tinc entés que estan molt avançats
13/3/07 7:24 PM
Anónimo dijo...
7:24PM molt bona la broma!!!!
13/3/07 7:32 PM
-----------------------------------
Els increduls continuen sense madurar..
Molt bo el videoclip andorrà de "Salvem el món"
El toc final d'una avia tocant la bateria dona un toc gracios i especial. ojala tinguin sort aquests xavals!!!
Hola bona nit,
el proper dimarts 20 març a les 21h00, reunió del PCA al Hotel Eureka, a Escaldes-Engordany.
Confirma l’assistència el més breu possible.
Salutacions cordials,
Plataforma constitutiva
PCA – Partit dels ciutadans del Principat d’Andorra-
http://partitciutadansdelprincipatandorra.blogspot.com
pca_ciutadans@hotmail.com
Escaldes-Engordany, a 13 març 2007
"Com més gran és el cens electoral d'una parròquia, més feble és el poder..."
Feliç Constitució!!!
La Constitució del Principat d'Andorra
Preàmbul
El poble andorrà, amb plena llibertat i independència, i en exercici de la seva pròpia sobirania,
Conscient de la necessitat d'adequar l'estructura institucional d'Andorra a les noves circumstàncies que comporta l'evolució de l'entorn geogràfic, històric i sòcio-cultural en què es troba situada, així com de la necessitat de regular les relacions que, dins d'aquest nou marc jurídic, hauran de tenir unes institucions que troben els seus orígens en els Pareatges,
Convençut de la conveniència de dotar-se de tots els mecanismes que han de permetre tenir la seguretat jurídica en l'exercici d'uns drets fonamentals de la persona que, si bé sempre han estat presents i respectats en el tarannà de la societat andorrana, no es beneficiaven d'una regulació material concreta,
Decidit a perseverar en la promoció de valors com la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social, i a mantenir i enfortir unes relacions harmòniques d'Andorra amb la resta del món, i especialment amb els països veïns, sobre la base del respecte mutu, de la convivència i de la pau,
Amb la voluntat d'aportar a totes les causes comunes de la humanitat la seva col.laboració i el seu esforç, i molt especialment quan es tracti de preservar la integritat de la Terra i de garantir per a les generacions futures un medi de vida adequat,
Amb el desig que el lema "virtus, unita, fortior", que ha presidit el camí pacífic d'Andorra a través de més de set-cents anys d'història, segueixi essent una divisa plenament vigent i orienti sempre les actuacions dels andorrans,
Aprova sobiranament la present Constitució.
Títol I
De la sobirania d'Andorra
Article 1
1. Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social. La seva denominació oficial és Principat d'Andorra.
2. La Constitució proclama com a principis inspiradors de l'acció de l'Estat andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona.
3. La sobirania resideix en el poble andorrà, que l'exerceix per mitjà de les diferents classes de participació i de les institucions que estableix aquesta Constitució.
4. El règim polític d'Andorra és el Coprincipat parlamentari.
5. Andorra està integrada per les Parròquies de Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany.
Article 2
1. La llengua oficial de l'Estat és el català.
2. L'himne nacional, la bandera i l'escut d'Andorra són els tradicionals.
3. Andorra la Vella és la capital de l'Estat.
Article 3
1. La present Constitució, que és la norma suprema de l'ordenament jurídic, vincula tots els poders públics i els ciutadans.
2. La Constitució garanteix els principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d'interdicció de tota arbitrarietat.
3. Andorra incorpora al seu ordenament els principis de dret internacional públic universalment reconeguts.
4. Els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i no poden ésser modificats o derogats per les lleis.
Títol II
Dels drets i llibertats
Capítol I. Principis generals
Article 4
La Constitució reconeix que la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, garanteix els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l'ordre polític, la pau social i la justícia.
Article 5
La Declaració Universal dels Drets Humans és vigent a Andorra.
Article 6
1. Totes les persones són iguals davant la llei. Ningú no pot ésser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió, o qualsevol altra condició personal o social.
2. Els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives.
Capítol II. De la nacionalitat andorrana
Article 7
1. La condició de nacional andorrà, així com les seves conseqüències jurídiques, s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb el que es reguli en Llei Qualificada.
2. L'adquisició o el manteniment d'una nacionalitat diferent de l'andorrana implicarà la pèrdua d'aquesta en els termes i terminis fixats per la llei.
Capítol III. Dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques
Article 8
1. La Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases.
2. Tota persona té dret a la integritat física i moral. Ningú no pot ésser sotmès a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants.
3. Es prohibeix la pena de mort.
Article 9
1. Totes les persones tenen dret a la llibertat i a la seguretat i només en poden ésser privades per les causes i d'acord amb els procediments establerts a la Constitució i les lleis.
2. La detenció governativa no pot durar més del temps necessari per dur a terme les indagacions tendents a l'esclariment del cas i mai no pot excedir de quaranta-vuit hores sense que el detingut sigui posat a disposició de l'autoritat judicial.
3. La llei establirà un procediment perquè tot detingut pugui acudir a un òrgan judicial, a fi que aquest es pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció. Així mateix, crearà el procediment per restablir els drets fonamentals lesionats de tota persona privada de llibertat.
4. Ningú no pot ésser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa.
Article 10
1. Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
2. Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs.
3. La llei regularà els supòsits en què, per garantir el principi d'igualtat, la justícia ha d'ésser gratuïta.
Article 11
1. La Constitució garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte, i ningú no pot ésser obligat a declarar o a manifestar-se sobre la seva ideologia, religió o creences.
2. La llibertat de manifestar la pròpia religió o les pròpies creences és sotmesa únicament a les limitacions establertes per la llei que siguin necessàries per protegir la seguretat, l'ordre, la salut o la moral públiques o els drets i les llibertats fonamentals de les altres persones.
3. La Constitució garanteix a l'Església Catòlica l'exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col.laboració especial amb l'Estat d'acord amb la tradició andorrana.
La Constitució reconeix a les entitats de l'Església Catòlica que tenen personalitat jurídica d'acord amb les seves pròpies normes la plena capacitat jurídica dins de l'àmbit de l'ordenament general andorrà.
Article 12
Es reconeixen les llibertats d'expressió, de comunicació i d'informació. La llei regularà el dret de rèplica, el dret de rectificació i el secret professional. Queda prohibida la censura prèvia o qualsevol altre mitjà de control ideològic per part dels poders públics.
Article 13
1. La llei regularà la condició civil de les persones i les formes de matrimoni. Es reconeixen els efectes civils del matrimoni canònic.
2. Els poders públics promouran una política de protecció de la família, element bàsic de la societat.
3. Els cònjuges tenen els mateixos drets i obligacions. Els fills són iguals davant de la llei, amb independència de la seva filiació.
Article 14
Es garanteix el dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge. Tothom té dret a ésser protegit per les lleis contra les intromissions il.legítimes en la seva vida privada i familiar.
Article 15
Es garanteix la inviolabilitat del domicili, al qual no es pot entrar sense el consentiment del titular o sense manament judicial, excepte en el cas de delicte flagrant. Es garanteix igualment el secret de les comunicacions, llevat el cas de manament judicial motivat.
Article 16
Es reconeixen els drets de reunió i de manifestació pacífiques amb finalitats lícites. L'exercici del dret de manifestació requereix la comunicació prèvia a l'autoritat i no pot impedir la lliure circulació de persones i béns.
Article 17
Es reconeix el dret d'associació per a la consecució de fins lícits. La llei establirà, a efectes de publicitat, un Registre de les associacions que es constitueixin.
Article 18
Es reconeix el dret de creació i funcionament d'organitzacions empresarials, professionals i sindicals. Sense perjudici de la seva vinculació amb organismes internacionals, aquestes organitzacions han d'ésser d'àmbit andorrà, disposar d'autonomia pròpia sense dependències orgàniques estrangeres i funcionar democràticament.
Article 19
Els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials. La llei regularà les condicions d'exercici d'aquest dret per garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat.
Article 20
1. Tota persona té dret a l'educació, la qual s'ha d'orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat, tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals.
2. Es reconeix la llibertat d'ensenyament i de creació de centres docents.
3. Els pares tenen dret a escollir el tipus d'educació que hagin de rebre els seus fills. Igualment, tenen dret a una educació moral o religiosa per a llurs fills d'acord amb les conviccions pròpies.
Article 21
1. Tothom té dret a circular lliurement pel territori nacional, i a entrar i sortir del país d'acord amb les lleis.
2. Els nacionals i els estrangers legalment residents tenen dret a fixar lliurement la seva residència dins Andorra.
Article 22
La no renovació de la condició de resident o l'expulsió de la persona legalment resident només es podrà acordar per les causes i segons els termes previstos en la llei, en virtut de resolució judicial ferma, si la persona interessada exerceix el dret a la jurisdicció.
Article 23
Tothom amb interès directe té dret a dirigir peticions als poders públics en la forma i amb els efectes previstos per la llei.
Capítol IV. Dels drets polítics dels andorrans
Article 24
Tots els andorrans majors d'edat, en ple ús dels seus drets, gaudeixen del dret de sufragi.
Article 25
Tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis. L'exercici de càrrecs institucionals queda reservat als andorrans, excepte en el que prevegin aquesta Constitució o els tractats internacionals.
Article 26
Es reconeix als andorrans el dret de lliure creació de partits polítics. El seu funcionament i organització han d'ésser democràtics i les seves actuacions, conformes a la llei. La suspensió de les seves activitats i la seva dissolució hauran de ser efectuades pels òrgans judicials.
Capítol V. Dels drets i principis econòmics, socials i culturals
Article 27
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència, sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat dels seus béns o drets, si no és per causa justificada d'interès públic, mitjançant la justa indemnització i d'acord amb el procediment establert per la llei.
Article 28
Es reconeix la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat i conforme a les lleis.
Article 29
Tota persona té dret al treball, a la promoció per mitjà del treball, a una remuneració que garanteixi al treballador i a la seva família una existència conforme a la dignitat humana, així com a la limitació raonable de la jornada laboral, al repòs setmanal i a les vacances pagades.
Article 30
Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats, l'Estat garantirà un sistema de Seguretat Social.
Article 31
És funció de l'Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l'atmosfera, l'aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones.
Article 32
L'Estat pot intervenir en l'ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de l'economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.
Article 33
Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d'un habitatge digne.
Article 34
L'Estat garantirà la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra.
Article 35
La llei garantirà i els poders públics defensaran els drets dels consumidors i dels usuaris.
Article 36
L'Estat pot crear mitjans de comunicació social. D'acord amb els principis de participació i pluralisme, una llei en regularà l'organització i el control per part del Consell General.
Capítol VI. Dels deures dels andorrans i dels estrangers
Article 37
Totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.
Article 38
L'Estat podrà crear per llei formes de servei cívic per al compliment de finalitats d'interès general.
Capítol VII. De les garanties dels drets i llibertats
Article 39
1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del present Títol vinculen immediatament els poders públics a títol de dret directament aplicable. El seu contingut no pot ésser limitat per la llei i és protegit pels Tribunals.
2. Els estrangers legalment residents a Andorra poden exercir lliurement els drets i les llibertats del capítol III d'aquest Títol.
3. Els drets del capítol V conformen la legislació i l'acció dels poders públics, però només poden ésser invocats en els termes fixats per l'ordenament jurídic.
Article 40
La regulació de l'exercici dels drets reconeguts en aquest Títol només es pot dur a terme per llei. Els drets dels capítols III i IV s'han de regular mitjançant lleis qualificades.
Article 41
1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV són tutelats pels tribunals ordinaris per mitjà d'un procediment urgent i preferent regulat per la llei, que, en qualsevol cas, se substanciarà en dues instàncies.
2. La llei crearà un procediment excepcional d'empara davant el Tribunal Constitucional contra els actes dels poders públics que violin el contingut essencial dels drets esmentats en l'apartat anterior, llevat el supòsit previst a l'article 22.
Article 42
1. Una Llei Qualificada regularà els estats d'alarma i d'emergència. El primer podrà ser declarat pel Govern en casos de catàstrofes naturals, per un termini de quinze dies i amb notificació al Consell General. El segon també serà declarat pel Govern per un termini de trenta dies en els supòsits d'interrupció del funcionament normal de la convivència democràtica i requerirà l'autorització prèvia del Consell General. Tota pròrroga d'aquests estats requereix necessàriament l'aprovació del Consell General.
2. Durant l'estat d'alarma es pot limitar l'exercici dels drets reconeguts en els articles 21 i 27. Durant l'estat d'emergència poden ésser suspesos els drets recollits en els articles 9.2, 12, 15, 16, 19 i 21. L'aplicació d'aquesta suspensió als drets continguts en els articles 9.2 i 15 s'ha de dur a terme sempre sota control judicial i sense perjudici del procediment de protecció establert a l'article 9.3.
Títol III
Dels Coprínceps
Article 43
1. D'acord amb la tradició institucional d'Andorra els coprínceps són, conjuntament i indivisa, el Cap de l'Estat, i n'assumeixen la representació més alta.
2. Els Coprínceps, institució sorgida dels Pareatges i de la seva evolució històrica són, a títol personal i exclusiu, el Bisbe d'Urgell i el President de la República Francesa. Llurs poders són iguals i derivats de la present Constitució. Cadascun d'ells jura o promet exercir les seves funcions d'acord amb la present Constitució.
Article 44
1. Els coprínceps són símbol i garantia de la permanència i continuïtat d'Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l'esperit paritari en les tradicionals relacions d'equilibri amb els Estats veïns. Manifesten el consentiment de l'Estat andorrà a obligar-se internacionalment, d'acord amb la Constitució.
2. Els Coprínceps arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions, i a iniciativa ja sigui de cadascú d'ells, ja sigui del Síndic General o del Cap de Govern, són informats regularment dels afers de l'Estat.
3. Llevat dels casos previstos en la present Constitució, els Coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. Dels actes dels Coprínceps se'n fan responsables qui els contrasignen.
Article 45
1. Els coprínceps, amb la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general, que n'assumeixen la responsabilitat política:
a) Convoquen les eleccions generals d'acord amb la Constitució.
b) Convoquen referèndum d'acord amb els articles 76 i 106 de la Constitució.
c) Nomenen el cap de Govern segons el procediment previst en la Constitució.
d) Signen el decret de dissolució del Consell General segons el procediment de l'article 71 de la Constitució.
e) Acrediten els representants diplomàtics d'Andorra a l'estranger, i els representants estrangers a Andorra s'acrediten davant de cadascun d'ells.
f) Nomenen els titulars de les altres institucions de l'Estat d'acord amb la Constitució i les lleis.
g) Sancionen i promulguen les lleis segons l'article 63 de la present Constitució.
h) Manifesten el consentiment de l'Estat per a obligar-se per mitjà dels tractats internacionals, en els termes previstos en el capítol III del Títol IV de la Constitució.
i) Realitzen els altres actes que expressament els atribueix la Constitució.
2. Les disposicions previstes en els apartats g) i h) d'aquest article han d'ésser presentades simultàniament a un i altre copríncep que han de sancionar-les i promulgar-les o manifestar el consentiment de l'Estat segons el cas, i n'han d'ordenar la publicació no abans de vuit dies i no més tard de quinze.
En aquest període els coprínceps, conjuntament o separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat. Si la resolució fos positiva l'acte pot ésser sancionat amb la signatura d'almenys d'un dels coprínceps.
3. Quan concorrin circumstàncies que impedeixin per part d'un dels coprínceps la formalització dels actes enumerats en l'apartat 1 del present article dins dels terminis constitucionalment previstos, el seu representant ho ha de notificar al síndic general o, en el seu cas, al cap de Govern. En aquest supòsit, els actes, normes o decisions afectats entraran en vigor transcorreguts els dits terminis amb la signatura de l'altre copríncep i la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general.
Article 46
1. Són actes de lliure decisió dels coprínceps:
a) L'exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia.
b) La creació i l'estructuració dels serveis que considerin necessaris per a la realització de les seves funcions institucionals, el nomenament dels seus titulars i el seu acreditament a tots els efectes.
c) La designació dels membres del Consell Superior de la Justícia, d'acord amb l'article 89.2 de la Constitució.
d) El nomenament dels membres del Tribunal Constitucional, d'acord amb l'article 96.1 de la Constitució.
e) El requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat de les lleis.
f) El requeriment del dictamen sobre la inconstitucionalitat dels tractats internacionals, previ a la seva ratificació.
g) La interposició de conflicte davant del Tribunal Constitucional per raó d'afectació de llurs funcions institucionals, en els termes dels articles 98 i 103 de la Constitució.
h) L'atorgament de l'acord per a l'adopció del text d'un tractat internacional, d'acord amb les previsions de l'article 66, abans de la seva aprovació en seu parlamentària.
2. Els actes derivats dels articles 45 i 46 són exercits personalment pels Coprínceps, llevat de les facultats previstes a les lletres e), f), g) i h) del present article, que poden ésser realitzats per delegació expressa.
Article 47
El pressupost general del Principat ha d'assignar una quantitat igual a cada copríncep, destinada al funcionament de llurs serveis, de la qual poden disposar lliurement.
Article 48
Cada copríncep nomena un representant personal a Andorra.
Article 49
En cas de vacança d'un dels Coprínceps la present Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de substitució previstos en els seus ordenaments respectius, a fi que no s'interrompi el funcionament normal de les institucions andorranes.
Títol IV
Del Consell General
Article 50
El Consell General, que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set parròquies, representa el poble andorrà, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de l'Estat i impulsa i controla l'acció política del Govern.
Capítol I. De l'organització del Consell General
Article 51
1. Els consellers són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un termini de quatre anys. El mandat dels consellers acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució del Consell General.
2. Les eleccions s'han de celebrar entre els trenta i quaranta dies següents a la finalització del mandat dels consellers.
3. Són electors i elegibles tots els andorrans que estiguin en el ple ús dels seus drets polítics.
4. Una llei qualificada regularà el règim electoral i preveurà les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat dels consellers.
Article 52
El Consell General es compon d'un mínim de vint-i-vuit i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, la meitat dels quals s'elegeixen a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l'altra meitat s'elegeix per circumscripció nacional.
Article 53
1. Els membres del Consell General tenen la mateixa naturalesa representativa, són iguals en drets i en deures i no estan sotmesos a mandat imperatiu de cap classe. Llur vot és personal i indelegable.
2. Els consellers són irresponsables pels vots i opinions manifestats en l'exercici de les seves funcions.
3. Al llarg del seu mandat els consellers no podran ésser detinguts ni retinguts, excepte en el cas de delicte flagrant. Llevat d'aquest cas, correspon decidir sobre la seva detenció, inculpació i processament al Tribunal de Corts en Ple i el seu judici, al Tribunal Superior.
Article 54
El Consell General aprova i modifica el seu reglament per majoria absoluta de la Cambra, fixa el seu pressupost i regula l'estatut del personal al seu servei.
Article 55
1. La Sindicatura és l'òrgan rector del Consell General.
2. El Consell General es reuneix en sessió constitutiva quinze dies després de la proclamació dels resultats electorals i elegeix, en la mateixa sessió, el síndic general, el subsíndic general i, si és el cas, els altres membres que reglamentàriament puguin compondre la Sindicatura.
3. El síndic i subsíndic generals no poden exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets.
Article 56
1. El Consell General es reuneix en sessions tradicionals, ordinàries i extraordinàries, convocades segons el que es prevegi en el reglament. Hi haurà dos períodes ordinaris de sessions al llarg de l'any, determinats pel reglament. Les sessions del Consell General són públiques, llevat que el mateix Consell General acordi el contrari per majoria absoluta dels seus membres.
2. El Consell General funciona en ple i en comissions. El reglament preveurà la formació de les comissions legislatives de manera que siguin representatives de la composició de la cambra.
3. El Consell General nomena una comissió permanent per vetllar pels poders de la cambra quan aquesta estigui dissolta o en el període entre sessions. La Comissió Permanent, sota la presidència del síndic general, estarà formada de manera que respecti la composició paritària de la cambra.
4. Els consellers poden agrupar-se en grups parlamentaris. El reglament preveurà els drets i deures dels consellers i dels grups parlamentaris, així com l'estatut dels consellers no adscrits.
Article 57
1. Per prendre vàlidament acords, el Consell General ha de trobar-se reunit, amb l'assistència mínima de la meitat dels consellers.
2. Els acords són vàlids quan han estat aprovats per la majoria simple dels consellers presents, sense perjudici de les majories especials determinades per la Constitució.
3. Les lleis qualificades previstes per la Constitució requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell General, llevat de les lleis qualificades electoral i de referèndum, de competències comunals, i de transferències als Comuns, que requereixen per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció parroquial i de la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció nacional.
Capítol II. Del procediment legislatiu
Article 58
1. La iniciativa legislativa correspon al Consell General i al Govern.
2. Tres Comuns conjuntament o una desena part del cens electoral nacional poden presentar proposicions de llei al Consell General.
3. Els projectes i les proposicions de llei han d'ésser examinats pel Ple i per les comissions en la forma que determini el reglament.
Article 59
Mitjançant llei, el Consell General pot delegar l'exercici de la funció legislativa al Govern, la qual en cap cas podrà ésser subdelegada. La llei de delegació determina la matèria delegada, els principis i les directrius sota els quals haurà de regir-se el corresponent decret legislatiu del Govern, així com el termini dintre del qual haurà d'ésser exercida. L'autorització preveurà les formes parlamentàries de control de la legislació delegada.
Article 60
1. En casos d'extrema urgència i necessitat, el Govern podrà presentar al Consell General un text articulat perquè sigui aprovat com a llei, en una votació de totalitat, en el termini de quaranta-vuit hores.
2. Les matèries reservades a llei qualificada no poden ésser objecte de delegació legislativa ni del procediment previst a l'apartat 1 d'aquest article.
Article 61
1. La iniciativa del Projecte de llei del pressupost general correspon exclusivament al Govern, que ha de presentar-lo per a l'aprovació parlamentària, com a mínim, dos mesos abans de l'expiració dels pressupostos anteriors.
2. El projecte de llei del Pressupost General té preferència en la seva tramitació respecte a d'altres qüestions i es tramitarà d'acord amb un procediment propi, regulat en el reglament.
3. Si la Llei del pressupost general no és aprovada abans del primer dia de l'exercici econòmic corresponent, es considera automàticament prorrogat el pressupost de l'exercici anterior fins a l'aprovació del nou.
4. La Llei del pressupost general no pot crear tributs.
5. La Comissió de Finances del Consell General revisarà anualment el compliment de l'execució pressupostària.
Article 62
1. Els consellers i els grups parlamentaris tenen dret d'esmena als projectes i a les proposicions de llei.
2. El Govern podrà sol.licitar que no es debatin aquelles esmenes que comportin increment de despeses o disminució d'ingressos en relació amb els previstos a la Llei del Pressupost General. El Consell General, per majoria absoluta de la cambra, podrà oposar-se a aquella sol.licitud amb una moció motivada.
Article 63
Aprovada una llei pel Consell General, el síndic general en donarà compte als coprínceps perquè, entre els vuit i quinze dies següents, la sancionin, promulguin i n'ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Capítol III. Dels tractats internacionals
Article 64
1. Els tractats internacionals han d'ésser aprovats pel Consell General per majoria absoluta de la Cambra en els casos següents:
a) Tractats que vinculin l'Estat a una organització internacional.
b) Tractats relatius a la seguretat interior i a la defensa.
c) Tractats relatius al territori d'Andorra.
d) Tractats que afectin els drets fonamentals de la persona regulats al Títol II.
e) Tractats que impliquin la creació de noves obligacions per a la Hisenda Pública.
f) Tractats que creïn o modifiquin disposicions de naturalesa legislativa o que requereixin mesures legislatives per a llur execució.
g)Tractats que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o penitenciària.
2. El Govern informarà el Consell General i els Coprínceps de la conclusió dels altres acords internacionals.
3. Per a la denúncia dels tractats internacionals que afectin les matèries enumerades a l'epígraf 1 també caldrà l'aprovació prèvia de la majoria absoluta de la Cambra.
Article 65
Per als interessos del poble andorrà, del progrés i de la pau internacionals, es podran cedir competències legislatives, executives o judicials sempre que sigui a organitzacions internacionals i per mitjà d'un tractat que ha d'ésser aprovat per una majoria de dues terceres parts dels membres del Consell General.
Article 66
1. Els coprínceps participen en la negociació dels tractats que afectin les relacions amb els Estats veïns quan versin sobre les matèries enumerades en els apartats b), c) i g) de l'article 64.1.
2. La representació andorrana que tingui per missió negociar els tractats assenyalats en el paràgraf anterior, comprendrà, a més dels membres nomenats pel Govern, un membre nomenat per cada copríncep.
3. Per a l'adopció del text del tractat caldrà l'acord dels membres nomenats pel Govern i de cadascun dels membres nomenats pels coprínceps.
Article 67
Els coprínceps són informats dels altres projectes de tractats i d'acords internacionals i, a petició del Govern, poden ésser associats a la negociació si així ho exigeix l'interès nacional d'Andorra, abans de la seva aprovació en seu parlamentària.
Capítol IV. De les relacions del Consell General amb el Govern
Article 68
1. Després de cada renovació del Consell General, en la primera sessió, que se celebrarà en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva, es procedirà a l'elecció del Cap de Govern.
2. Els candidats han d'ésser presentats per una cinquena part dels membres del Consell General. Cada conseller només pot avalar una candidatura.
3. Els candidats han de presentar el seu programa i resultarà elegit aquell que, després d'un debat, en una primera votació pública i oral obtingui la majoria absoluta del Consell General.
4. En el cas que fos necessària una segona votació tan sols poden presentar-se els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a cap de Govern el candidat que obtingui més vots.
5. El Síndic General comunicarà als coprínceps el resultat de la votació perquè el candidat elegit sigui nomenat cap de Govern i en contrasignarà el nomenament.
6. S'ha de seguir el mateix procediment en els altres supòsits en què quedi vacant el càrrec de Cap de Govern.
Article 69
1. El Govern respon políticament davant del Consell General de manera solidària.
2. Una cinquena part dels Consellers poden presentar una moció de censura, per mitjà d'un escrit motivat, contra el cap de Govern.
3. Un cop fet el debat entre els tres i cinc dies posteriors a la presentació de la moció i en la forma que determini el reglament, es procedirà a una votació pública i oral. Perquè la moció de censura prosperi, caldrà el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General.
4. Si la moció de censura és aprovada, el cap de Govern cessa. Tot seguit es procedirà segons el que preveu l'article anterior.
5. No es pot presentar cap moció de censura abans que hagin transcorregut sis mesos des de la darrera elecció del cap de Govern.
6. Els consellers que hagin presentat una moció de censura no en poden signar cap altra abans que hagi transcorregut un any.
Article 70
1. El cap de Govern pot plantejar davant del Consell General la qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència especial.
2. La confiança es considera atorgada quan, en una votació pública i oral, obtingui la majoria simple. En cas de no obtenir aquesta majoria el cap de Govern ha de presentar la seva dimissió.
Article 71
1. El Cap de Govern, després d'una deliberació amb el Govern, i sota la seva responsabilitat, pot demanar als Coprínceps la dissolució anticipada del Consell General. El decret de dissolució ha de fixar la convocatòria de les eleccions d'acord amb l'article 51.2 de la Constitució.
2. La dissolució no pot efectuar-se si s'està tramitant una moció de censura o s'ha declarat l'estat d'emergència.
3. Cap dissolució no pot efectuar-se abans que hagi transcorregut un any des de les eleccions anteriors.
Títol V
Del Govern
Article 72
1. El Govern es compon del cap de Govern i dels ministres, en el nombre que determini la llei.
2. Sota l'autoritat del seu cap, dirigeix la política nacional i internacional d'Andorra. Dirigeix també l'administració de l'Estat i exerceix la potestat reglamentària.
3. L'Administració pública serveix amb objectivitat l'interès general, i actua d'acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució, les lleis i els principis generals de l'ordenament jurídic definits en el Títol I. Tots els seus actes i normes estan sotmesos al control jurisdiccional.
Article 73
El cap de Govern és nomenat pels coprínceps, una vegada hagi estat elegit en els termes previstos en la Constitució.
Article 74
El cap de Govern i els ministres estan sotmesos al mateix règim jurisdiccional que els consellers generals.
Article 75
El cap de Govern o, si és el cas, el ministre responsable, contrasigna els actes dels coprínceps previstos en l'article 45.
Article 76
El cap de Govern, amb l'acord de la majoria del Consell General, pot demanar als coprínceps la convocatòria d'un referèndum sobre una qüestió d'ordre polític.
Article 77
El Govern finalitza el seu mandat quan acaba la legislatura, per dimissió, defunció o incapacitació definitiva del cap de Govern, en prosperar una moció de censura o perdre una qüestió de confiança. En tots els casos, el Govern segueix en funcions fins a la formació del nou Govern.
Article 78
1. El cap de Govern no pot exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets.
2. Els membres del Govern no poden compatibilitzar el seu càrrec amb el de conseller general i només poden exercir les funcions públiques derivades de la seva pertinença al Govern.
Títol VI
De l'estructura territorial
Article 79
1. Els Comuns, com a òrgans de representació i administració de les parròquies, són corporacions públiques amb personalitat jurídica i potestat normativa local, sotmesa a la llei, en forma d'ordinacions, reglaments i decrets. Dins l'àmbit de les seves competències, exercides d'acord amb la Constitució, les lleis i la tradició, funcionen sota el principi d'autogovern, reconegut i garantit per la Constitució.
2. Els Comuns expressen els interessos de les parròquies, aproven i executen el pressupost comunal, fixen i duen a terme les seves polítiques públiques en el seu àmbit territorial i gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial, siguin de domini públic comunal o de domini privat o patrimonial.
3. Els seus òrgans de govern són elegits democràticament.
Article 80
1. Dins el marc de l'autonomia administrativa i financera dels Comuns, les seves competències són delimitades mitjançant llei qualificada, almenys en les matèries següents:
a) Cens de població.
b) Cens electoral. Participació en la gestió del procés i administració electorals que els correspongui segons la llei.
c) Consultes populars.
d) Comerç, indústria i activitats professionals.
e) Delimitació del territori comunal.
f) Béns propis i de domini públic comunal.
g) Recursos naturals.
h) Cadastre.
i) Urbanisme.
j) Vies públiques.
k) Cultura, esports i activitats socials.
l) Serveis públics comunals.
2. Dins el marc de la potestat tributària de l'Estat, l'esmentada llei qualificada determina les facultats econòmiques i fiscals dels Comuns per a l'exercici de les seves competències. Aquestes facultats es referiran, almenys, a l'aprofitament i explotació dels recursos naturals, als tributs tradicionals i a les taxes per serveis comunals, autoritzacions administratives, radicació d'activitats comercials, industrials i professionals i propietat immobiliària.
3. Mitjançant llei es podrà delegar a les Parròquies competències de titularitat estatal.
Article 81
Amb la finalitat d'assegurar la capacitat econòmica dels Comuns, una llei qualificada determina les transferències de capital del pressupost general als Comuns, garantint una partida igual per a totes les parròquies i una partida variable, proporcional segons la seva població, l'extensió del seu territori i altres indicadors.
Article 82
1. Els litigis sobre interpretació o exercici competencial entre els òrgans generals de l'Estat i els Comuns seran resolts pel Tribunal Constitucional.
2. Els actes dels Comuns tenen caràcter executiu directe pels mitjans establerts per llei. Contra aquests es poden interposar recursos administratius i jurisdiccionals per controlar-ne l'adequació a l'ordenament jurídic.
Article 83
Els Comuns tenen iniciativa legislativa i estan legitimats per interposar recursos d'inconstitucionalitat en els termes previstos en la Constitució.
Article 84
Les lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la competència dels quarts i dels veïnats, així com les seves relacions amb els Comuns.
Títol VII
De la Justícia
Article 85
1. En nom del poble andorrà la justícia és administrada exclusivament per jutges independents, inamovibles i, en l'àmbit de les seves funcions jurisdiccionals, sotmesos només a la Constitució i a la llei.
2. L'organització judicial és única. La seva estructura, composició, funcionament i l'estatut jurídic dels seus membres hauran d'ésser regulats per Llei Qualificada. Es prohibeixen les jurisdiccions especials.
Article 86
1. Les normes de competència i procediment aplicables a l'Administració de Justícia estan reservades a la llei.
2. En tot cas, les sentències seran motivades, fonamentades en l'ordenament jurídic i notificades fefaentment.
3. El judici penal és públic, salvades les limitacions previstes per la llei. El seu procediment és preferentment oral. La sentència que posi fi a la primera instància és dictada per un òrgan judicial diferent del que va dirigir la fase d'instrucció, i sempre és susceptible de recurs.
4. La defensa jurisdiccional dels interessos generals pot efectuar-se mitjançant l'acció popular en els supòsits regulats per les lleis processals.
Article 87
La potestat jurisdiccional és exercida pels batlles, el Tribunal de batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, així com pels presidents respectius d'aquests tribunals, d'acord amb les lleis.
Article 88
Les sentències, un cop fermes, tenen el valor de cosa jutjada i no poden ésser modificades o anul.lades llevat els casos previstos per la llei o quan excepcionalment el Tribunal Constitucional, mitjançant el procés d'empara corresponent, estimi que han estat dictades amb violació d'algun dret fonamental.
Article 89
1. El Consell Superior de la Justícia com a òrgan de representació, govern i administració de l'organització judicial, vetlla per la independència i el bon funcionament de la justícia. Tots els seus membres seran de nacionalitat andorrana.
2. El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres designats entre andorrans majors de vint-i-cinc anys i coneixedors de l'Administració de Justícia, un per cada copríncep, un pel síndic general, un pel cap de Govern i un pels magistrats i batlles. El seu mandat és de sis anys i no poden ser reelegits més d'una vegada consecutiva. El Consell Superior de la Justícia és presidit per la persona designada pel síndic general.
3. El Consell Superior de la Justícia nomena els batlles i magistrats, exerceix sobre ells la funció disciplinària i promou les condicions perquè l'Administració de Justícia disposi dels mitjans adients per al seu bon funcionament. Amb aquesta darrera finalitat podrà emetre informes amb motiu de la tramitació de les lleis que afectin la Justícia o per donar compte de la situació d'aquesta.
4. La llei qualificada sobre la Justícia regularà les funcions i competències d'aquest Consell Superior.
Article 90
1. Tots els jutges, independentment de la seva categoria, seran nomenats per a un mandat renovable de sis anys, entre persones titulades en Dret que comptin amb aptitud tècnica per a l'exercici de la funció jurisdiccional.
2. Els presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de la Justícia són designats pel Consell Superior de la Justícia. La durada del seu mandat i les condicions d'elegibilitat seran determinades per la llei qualificada esmentada a l'article 89.4 de la Constitució.
Article 91
1. El càrrec de jutge és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic i amb l'exercici d'activitats mercantils, industrials o professionals. Els jutges són remunerats únicament a càrrec dels pressupostos de l'Estat.
2. Durant el seu mandat, cap Jutge no pot ésser amonestat, traslladat, suspès en les seves funcions o separat del seu càrrec si no és com a conseqüència de sanció imposada per haver incorregut en responsabilitat penal o disciplinària, mitjançant un procediment regulat per la llei qualificada i amb totes les garanties d'audiència i defensa. La mateixa llei regularà també els supòsits de responsabilitat civil del jutge.
Article 92
D'acord amb les lleis i sense perjudici de les responsabilitats personals dels qui els causin, l'Estat repararà els danys originats per error judicial o pel funcionament anormal de l'administració de justícia.
Article 93
1. El Ministeri Fiscal té la missió de vetllar per la defensa i aplicació de l'ordre jurídic i per la independència dels tribunals i de promoure davant d'aquests l'aplicació de la llei per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans i la defensa de l'interès general.
2. El Ministeri Fiscal es compon de membres nomenats pel Consell Superior de la Justícia a proposta del Govern, amb mandats renovables de sis anys, entre persones que reuneixin les condicions per a ésser nomenades Jutge. El seu estatut jurídic serà regulat per llei.
3. El Ministeri Fiscal, dirigit pel fiscal general de l'Estat, actua d'acord amb els principis de legalitat, unitat i jerarquia interna.
Article 94
Els jutges i el Ministeri Fiscal dirigeixen l'acció de la policia en matèria judicial segons el que estableixin les lleis.
Títol VIII
Del Tribunal Constitucional
Article 95
1. El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució, actua jurisdiccionalment i les seves sentències vinculen els poders públics i els particulars.
2. El Tribunal Constitucional aprova el seu propi reglament i exerceix la seva funció sotmès únicament a la Constitució i la llei qualificada que el reguli.
Article 96
1. El Tribunal Constitucional es compon de quatre magistrats constitucionals, designats entre persones de reconeguda experiència jurídica o institucional, un per cadascun dels coprínceps i dos pel Consell General. El seu mandat té una durada de vuit anys i no és renovable per períodes consecutius. La renovació del Tribunal Constitucional es farà per parts. El règim d'incompatibilitats serà regulat per la llei qualificada a què fa referència l'article anterior.
2. És presidit cada dos anys pel Magistrat al qual correspongui l'esmentada presidència segons torn rotatori.
Article 97
1. El Tribunal Constitucional adopta les seves decisions per majoria de vots. Les deliberacions i els vots són secrets. El ponent, sempre designat per sorteig, té vot de qualitat en cas d'empat.
2. Les sentències que estimin parcialment o totalment la demanda han d'especificar, d'acord amb la llei qualificada, l'àmbit i extensió dels seus efectes.
Article 98
El Tribunal Constitucional coneix:
a) Dels processos d'inconstitucionalitat contra les lleis, els decrets legislatius i el reglament del Consell General.
b) Dels requeriments de dictamen previ d'inconstitucionalitat sobre lleis i tractats internacionals.
c) Dels processos d'empara constitucional.
d) Dels conflictes de competències entre els òrgans constitucionals. A aquests efectes, es consideren òrgans constitucionals els coprínceps, el Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia i els Comuns.
Article 99
1. Poden interposar recurs d'inconstitucionalitat contra les lleis i els decrets legislatius una cinquena part dels membres del Consell General, el cap de Govern i tres Comuns. Una cinquena part dels membres del Consell General pot interposar recurs d'inconstitucionalitat contra el reglament de la cambra. El termini d'interposició de la demanda és de trenta dies des de la data de publicació de la norma.
2. La interposició del recurs no suspèn la vigència de la norma impugnada. El Tribunal haurà de dictar sentència en el termini màxim de dos mesos.
Article 100
1. Si en la tramitació d'un procés un tribunal té dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d'una llei o d'un decret legislatiu que sigui d'aplicació imprescindible per a la solució de la causa, formularà escrit davant del Tribunal Constitucional demanant el seu pronunciament sobre la validesa de la norma afectada.
2. El Tribunal Constitucional podrà no admetre la tramitació de l'escrit sense recurs posterior. En cas d'admissió dictarà sentència en el termini màxim de dos mesos.
Article 101
1. Els coprínceps, en els termes de l'article 46.1.f), el cap de Govern o una cinquena part dels membres del Consell General, poden requerir dictamen previ d'inconstitucionalitat sobre els tractats internacionals abans de la seva ratificació. Aquest procediment tindrà caràcter preferent.
2. La resolució estimatòria d'inconstitucionalitat impedirà la ratificació del tractat. En tot cas, la celebració d'un tractat internacional que contingui estipulacions que contradiguin la Constitució exigirà la reforma prèvia d'aquesta.
Article 102
Contra els actes dels poders públics que lesionin drets fonamentals, estan legitimats per demanar empara davant el Tribunal Constitucional:
a) Els qui hagin estat part o siguin coadjuvants en el procés judicial previ al que es refereix l'article 41.2 d'aquesta Constitució.
b) Els qui tinguin un interès legítim en relació a disposicions o actes sense força de llei del Consell General.
c) El Ministeri Fiscal en cas de violació del dret fonamental a la jurisdicció.
Article 103
1. El conflicte entre els òrgans constitucionals es plantejarà quan un d'ells al.legui l'exercici il.legítim per l'altre de competències que li són constitucionalment atribuïdes.
2. El Tribunal Constitucional podrà suspendre amb caràcter cautelar els efectes de les normes o actes impugnats i, en el seu cas, ordenar el cessament de les actuacions que han donat lloc al conflicte.
3. La sentència determinarà i atribuirà a una de les parts la competència en litigi.
4. L'inici d'un conflicte de competències impedeix el plantejament de la qüestió davant l'Administració de Justícia.
5. La llei regularà els supòsits en els quals el conflicte es plantegi per raó del no exercici de les competències que els òrgans mencionats tenen atribuïdes.
Article 104
Una llei qualificada regularà l'estatut jurídic dels membres del Tribunal Constitucional, els processos constitucionals i el funcionament de la institució.
Títol IX
De la Reforma Constitucional
Article 105
La iniciativa de reforma de la Constitució correspondrà als coprínceps conjuntament o a una tercera part dels membres del Consell General.
Article 106
La reforma de la Constitució requerirà l'aprovació del Consell General per una majoria de dues terceres parts dels membres de la Cambra. Immediatament després la proposta serà sotmesa a referèndum de ratificació.
Article 107
Superats els tràmits de l'article 106, els Coprínceps sancionaran el nou text constitucional per a la seva promulgació i entrada en vigor.
Disposició addicional primera
La Constitució dóna mandat al Consell General i al Govern perquè, amb l'associació dels coprínceps, proposin negociacions als governs d'Espanya i de França amb l'objectiu de signar un Tractat Internacional trilateral per establir el marc de les relacions amb els dos Estats veïns sobre la base del respecte a la sobirania, independència i integritat territorial d'Andorra.
Disposició addicional segona
L'exercici de la funció de representació diplomàtica d'un Estat a Andorra és incompatible amb l'exercici de qualsevol altre càrrec públic.
Disposició transitòria primera
1. El mateix Consell General que ha aprovat la present Constitució obrirà un període extraordinari de sessions, per tal d'aprovar, almenys, el reglament del Consell General i les lleis qualificades referents al règim electoral, les competències i el sistema de finançament dels Comuns, la Justícia i el Tribunal Constitucional. Aquest període de sessions finalitzarà el dia 31 de desembre de 1993.
2. En aquest període, que comença el dia hàbil següent al de la publicació de la Constitució, el Consell General no podrà ser dissolt i exercirà totes les facultats que constitucionalment li corresponen.
3. El dia vuit de setembre de 1993, festa de la Mare de Deu de Meritxell, el síndic general convocarà eleccions generals, que se celebraran dins la primera quinzena del mes de desembre d'aquest mateix any.
4. La finalització d'aquest període de sessions implicarà la dissolució del Consell General i el cessament del Govern, que seguirà en funcions fins a la formació del nou, d'acord amb la Constitució.
Disposició transitòria segona
1. La llei qualificada relativa a la justícia preveurà, amb esperit d'equilibri, la designació de jutges i fiscals procedents dels Estats veïns mentre no sigui possible fer altrament. Aquesta llei, així com la del Tribunal Constitucional, regularan el règim de nacionalitat per als jutges i magistrats que no siguin andorrans.
2. La llei qualificada de la justícia habilitarà així mateix el règim transitori de continuïtat en el càrrec d'aquells jutges que, en el moment de la seva promulgació, no tinguin la titulació acadèmica prevista en aquesta Constitució.
3. L'esmentada llei qualificada de la justícia preveurà els sistemes d'adaptació dels processos i causes pendents al sistema judicial i processal previst en aquesta Constitució, per tal de garantir el dret a la jurisdicció.
4. Les lleis i normes amb força de llei vigents en el moment de la creació del Tribunal Constitucional, podran ésser objecte de recurs directe d'inconstitucionalitat dins d'un termini de tres mesos, a partir de la presa de possessió dels magistrats constitucionals. Els subjectes legitimats per interposar-lo són els previstos en l'article 99 de la Constitució.
5. Durant el primer mandat subsegüent a l'entrada en vigor de la Constitució, els representants dels Coprínceps en el Consell Superior de la Justícia podran no ésser andorrans.
Disposició transitòria tercera
1. Els serveis institucionals dels coprínceps, les competències i funcions dels quals han estat encomanades per aquesta Constitució a altres òrgans de l'Estat, seran objecte de traspàs als òrgans mencionats. Amb aquesta finalitat, es constituirà una comissió tècnica formada per un representant de cada copríncep, dos del Consell General i dos del Govern que prepararà i adreçarà un informe al Consell General perquè, en el període esmentat en la disposició transitòria primera, s'adoptin les disposicions necessàries per fer efectius els traspassos.
2. La mateixa comissió prendrà les disposicions necessàries per posar els serveis de policia sota l'autoritat exclusiva del Govern en el termini de 2 mesos a partir de l'entrada en vigor de la Constitució.
Disposició derogatòria
Amb l'entrada en vigor d'aquesta Constitució queden derogades totes les normes anteriors en allò que la contradiguin.
Disposició final
La Constitució entra en vigor el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
I nosaltres els coprínceps, després que el Consell l'ha adoptat en sessió solemne celebrada el dia 2 de febrer de 1993, i que el Poble Andorrà l'ha aprovat en referéndum celebrat el dia 14 de març de 1993, la fem nostra, la ratifiquem, la sancionem i promulguem i, per a general coneixement, n'ordenem la publicació.
Casa de la Vall, 28 d'abril de 1993
François Mitterrand
President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra
Jordi Farrás Forné
Síndic General
Joan Martí Alanís
Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra
http://www.consellgeneral.ad/micg/webconsell.nsf/DocsPerOpcio/172D2F36A117355EC1256BD60048B6D1?Opendocument&targetdoc=centre&idioma=cat
això de la constitució es una farça més, a cap governant li interessen els drets de les persones, vaja cinisme!!!
10:33 AM estic d'acord amb tu
Però no es diu "farça" es diu "farsa" :)
He mirat la sessió del Consell General i m'he fixat amb la cara dels ministres que van perdre les eleccions i sembla mentida la cara dura que tenen de tan somriure, xupar de la mamella de l'estat, en quan els ciutadans els van fer fora de les eleccions es massa!!
Si no hi ha cap problema compteu amb la meva assistència
Salutacions,
6:40 PM , per cares somrients, i que malhauradament no va pedre les eleccions, la del Pintat, l'han enfocat a la cara, i a part de la prepotencia i la boca torta, els seus ulls delaten que aquest paio s'ha tornat boig.
lo més al.lucinant és que al acte de constitució, al igual que d'altres anys, la majoria de gent que estara fent el fantasma per deixarse veure, van votar que NO!
jo alucino amb la TV andorrana, dos sous milionaris i en un dia com avui tot el dia videoclips
Veig que el Tomàs tenia raó, sobre els constants abusos del tunel de les dues valires, adjunto algo interessant:
-----------------------------------
Avui és el teòric dia de la Constitució.
En l'obra del túnel dels dos Valiras han estat avui treballant. Encara podeu anar a comprovar-ho, des de la mateixa carretera general es veu com descarreguen runa dels camions. La mateixa maniobra que feia fa dies un treballador abans de morir.
Realment, avui és el dia de la PROSTITUCIÓ i la pixada en la cara dels nostres drets.
14/3/07 7:24 PM
-----------------------------------
Per cert, ho ha escrit un tal:
R.I.P. dijo...
-i de lo que fan dinamitar a gent sense permis i no paguen hores extres ningu diu res
el discurs del pintat no se'l creu ni ell
els focs d'artifici han estat molt be, encara me'ls imagino fent el fantasma a la plaça del poble d'andorra la vella, pensant que fan un treball per el país
14 de març, dia trist i obscur Mar 15, 2007
Article d'opinió de Gabriel Ubach, secretari generald e l'USDA
(No us perdeu l'article del Ubach, al Bon Dia de demà)
Pintat apel∙la a la modernització econòmica per obrir-se al món Mar 15, 2007
La tradicional recepció oferta pel cap de Govern en motiu de la Diada de la Constitució va tenir com cada any en el discurs d’Albert Pintat el màxim exponent. El major responsable de l’Executiu va demanar unitat entre tothom per afrontar la modernització econòmica sense imitar la “crispació forana”.
(Tampoc us perdeu el discurs del fill de puta aquest del pintat de merda!!!), ha de insultarnos inclos el dia de la Constitució!!!)
El PLA confia en l’abstenció dels centristes i nega que s’hagin trencat negociacions
(O esta tot pactat de sota mà i com de costum o els liberals continuen dormin més als nuvols del que em pensava)
14è ANIVERSARI DE LA CONSTITUCIÓ
Pintat demana al país que no sigui conformista i que s'obri a l'exterior
El cap de Govern destaca que "és l'hora que s'afrontin els canvis que demana el futur"
Opina que "és bo de recordar el magnífic esforç de convivència i prosperitat que hem fet tots"
(Que collons te que "demanar" aquest senyor?, això no esta contemplat al Programa Electoral del PLA)
CONSEQÜÈNCIES DEL TRENCAMENT DEL PACTE ENTRE LIBERALS I CENTRISTES
CDA+S21 deixa a les mans de Font i Tarrado el vot del Pressupost
(Avui sera divertit el Consell General de les 16h, veure quina comedia s'ha preparat el CDA per com de costum "abstenirse", que es lo amteix que "no sabe, no contesta"
Si algú vol venir demà a les 9h/matí a la reunió sobre el programa esportiu que ens truqui
TROBADA ENTRE REPRESENTANTS DEL CONSELL GENERAL, EL CONGRÉS DELS DIPUTATS I L'ASSEMBLEA NACIONAL
El grup d'amistat es planteja com a repte la millora de les infraestructures
(Maquillatge..)
CDA+Segle 21 permetrà avui l’aprovació del pressupost
• La Diada de la Constitució va estar marcada pel trencament de les converses entre el PLA i CDA+Segle 21, i els interrogants sobre el pressupost que avui debat el Consell General. Els centristes han acordat que permetran l’aprovació del text per no bloquejar el funcionament de l’Estat, però sense donar-hi suport, amb l’objectiu d’escenificar el seu malestar.
(Lo dicho, no tenen collons a votar NO!, està clar que el CDA es una filial del PLA, amb el rollazo de no bloquejar l'estat, no ajuden a anticipar les eleccions, DIMITIU CDA!!!!!)
UNA DIADA DE LA CONSTITUCIÓ POLITITZADA
Pintat demana un pacte per abastar la modernització econòmica que cal fer
(falta especifica ..."a les seves empreses"...)
ok Ramon, a veure si puc venir demà, com entro a les 10h..
M'acaba de comentar un politic que al Acte de Constitució d'ahir, és l'any que menys gent va anar
Vaig veure fa temps un article d'algú a la premsa que es titulava "Amb el nostre accent si us plau"
Tal article potser va estar inspirat amb la exministra liberal Monica Codina de la era Forné.
Actualment se l'ahurien d'aplicar el ministre Mirapeix i el Conseller General Jaume Serra.
quina angunia sentir parlar al jordi jordana, aquest quan era batlle a part de la prepotencia va fer mal a moltissima gent!!!
Qualsevol es conseller general veig!
Hola amics.
he rebut tota l'informació, correcte.
es bastant interesant hi ha alguns punts que parlar.
ja quedaren un dia.
ens trucarem
una abrazada per a tots vosaltres i als vostres.
a10
Heu vist la baixada de pantalons del CDA al Consell General d'avui?, SOBRETOT que ningú voti a aquest SUBNORMALS!!, ara son els culpables de que el Govern Pintat s'acabi de carregar el país.., i els hi han fotut per el cul i sense baselina, ni cadiretes ni res de res!!
CDA+S21 s’absté en el pressupost per evitar una “crisi política”
El guió del debat del pressupost es va desenvolupar ahir tal com preveien els liberals, i els dos consellers del grup parlamentari CDA+Segle 21 es van abstenir apel∙lant al seu “compromís amb l’estabilitat de la legislatura i del país”. Els centristes, que van votar fins a tres cops a favor de les esmenes presentades pels socialdemòcrates sense que això evités que aquestes prosperessin, van deixar entreveure una possible nova etapa de relacions parlamentàries amb el PLA.
(Com és nota que el PLA ja ho tenia tot pactat amb el CDA,tot el dia alguns politics parlaven d'això al carrer, es pensen que som tontos)
Solanelles diu que s’han fet còpies de la llista de telèfons
Segons un comunicat fet públic ahir pel cap de redacció del Diari d’Andorra, Toni Solanelles, la llista de trucades entrants i sortints del seu mòbil personal podria estar a les mans de tercers que no són part en el procés.
(toni solanelletes, que el teu cuento ja no se'l creu ningú, PLASTA que ets un PLASTA!!)
Evitar una crisi política
La posició dels dos consellers del grup parlamentari CDA+S21, Enric Tarrado i Lurdes Font, ahir, en el debat de pressupostos, va servir una vegada més per salvar el Govern d’Albert Pintat amb l’aprovació els comptes per al 2007.
(salvar el Govern del pintat!; mai tan ben explicat!!; ara el CDA es COMPLICE directe de la mort del Principat d'Andorra)
Costarà fer renéixer la força centrista i fer-la creïble. Costarà tornar a desenterrar aquella clau de l’eslògan electoral i de la qual van aconseguir ser posseïdors només amb dos consellers generals.
Hola,
compteu amb mi a la reunió de dimarts ;)
us quedeu descansat amb els comentaris dels diaris, pero no podia anar a dormir sense mirar-los, jaja
Tarrado avisa que el canvi de tarannà "ha de venir i es veurà a partir d'ara amb actuacions"
(a sobres vol fer veure que "amenaça", JAJAJJA, CDA, sou pitjors i menys que un =!!)
EDITORIAL
Els Pressupostos, finalment aprovats
L'opinió del diari s'expressa només als editorials.
• EL QUE MENYS IMPORTA ÉS BUSCAR CULPABLES I SÍ QUE CAL ADMINISTRAR
(Les editorials del Periodic no tenen credibilitat, encara recordo les alabançes del Rossell al mirapeix)
DECLARACIONS DE LA PLATAFORMA PERJUDICADOSVALORA@HOTMAIL.COM
Un testimoni andorrà, "disposat a descobrir els secrets" del 'cas Valora'
• Així ho farà "si se li garanteix la protecció de testimonis i de l'anonimat"
• El col.lectiu es planteja que declari a l'Audiència Nacional espanyola
(Tothom sap de que es tracta del Tomàs Pascual, i ningú piula; Tomàs, diga-ho publicament home que no passa res!!)
EL DEBAT DEL PRESSUPOST: EL DIA CLAU
CDA+Segle 21 evita el bloqueig al Consell però se sent fort per tenir a ratlla el PLA
(JAJAJAJAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJJAJA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!)
eps, el de les 8:25 AM s'ha trollat per aqui dins, jo no he sigut..
Hola bona tarda,
el proper dimarts 20 març a les 21h00, reunió del PCA al Hotel Eureka, a Escaldes-Engordany.
Confirma l'assistència el més breu possible.
Salutacions cordials,
Plataforma constitutiva
PCA - Partit dels ciutadans del Principat d'Andorra-
http://partitciutadansdelprincipatandorra.blogspot.com
pca_ciutadans@hotmail.com
Escaldes-Engordany, a 16 març 2007
Felicito al Tomàs Pascual de denunciar a radio andorra publicament, la publicació per part de Turisme de Govern d'una guia de restaurants d'Andorra, la qual s'entrega als turistes en qualsevol caseta de turisme amb només 11 restaurants VIP, quedan fora TOTA la restai pagant tot el poble.
Restaurador, jo també l'he sentit, m'afegeixo a la felicitació
Ja era hora que ho fes, perque fa 1 any que aquesta guia es distribuida.
Ahhhh ! es clar fa 1 any com que era del partit que governaba estava d'acord amb aixo.
8:51 PM no ho sabia, li han fet arribar la denuncia ara.
8:51 PM, i al menys ho ha fet, no en te cap d'obligació i ningú s'ha atrevit a fer-ho.
avui el Tarrado de CDA segle -100 ,no sabia ni que dir ni quina cara posar a la tele.
ostia, la germana del ministre de turisme vota a Escaldes
Resultats
Nom i Cognoms Carrer Número Pis Porta Complement Parròquia
PUIGDELLIVOL RIBERAYGUA,MARIA ROSA
Sr. Xavier BARDINA PAU
Director del Ministari d’Economia
ministari NO , es MINISTERI, son inutils fins i tot per posar dades a les seves webs
Segons la Web de Govern:
Ministeri d’Esports, Joventut i Voluntariat
Sr. Lluís ORONA SANZ
Director del Departament d'Esports i Voluntariat
Segons el BOPA i del cert..
l'acord del Govern del 24 de gener del 2007,
Decreto
Article 1
El Sr. Lluís Orona Sanz cessa en el càrrec de director del Departament
d'Esports i Voluntariat, del Ministeri d'Esports, Joventut i Voluntariat, amb
efectes des del dia de la publicació d'aquest Decret al Butlletí Oficial del
Principat d'Andorra.
al seu lloc entra Victor Filloy
Article 2
Nomeno el Sr. Víctor Filloy Franco, secretari d'Estat d'Esports, Joventut i
Voluntariat, i li confereixo les facultats pròpies del càrrec.
Disposició transitòria
(RESUM = inutils inutils i inutils, quan cobren els del manteniment de la Web del Govern?)
Bé, us deixo que em quedo estudiant i prenen dades de certes subvencions a gent milionaria, aviat passaré dades, nanit!
ondia Justicier!, no sabia que existia tal Web, he comptat 36 directors a dit liberals, quan "salari" milionari tirat a la paperera!, i suposo que faltaran la tira..
Vinga PCA; quan guanyeu les Nacionals ja podreu signar 36 acomiadaments segurissim, aneu afinant la ploma..
per qui demanava la llista de càrrecs electes d'Escaldes-Engordany:
Decret
Vist l'article 72 de la Llei qualificada del Règim electoral i del referèndum de
data 2 de desembre de 1993;
Vistes, així mateix, les certificacions dels Hbles. Comuns del Principat
d'Andorra en relació al resultat de l'escrutini de les eleccions comunals
celebrades el dia 14 de desembre d'enguany;
El Cap de Govern del Principat d'Andorra,
Decreta
Que el nom dels candidats elegits en les eleccions comunals del dia 14 de
desembre del 2003, són els següents:
Parròquia d'Escaldes-Engordany
Antoni Martí Petit
Montserrat Capdevila Pallarés
Gerard Rieger Carrabina
Pere Moles Sans
Francesc Zamora Puigcercós
Trinitat Marín Gonzalez
Maria Carme Besolí Sole
Meritxell Sangrà Cardona
Octavi Font Mariné
Josep Maria Beal Benedico
Anna Maria Dolsa Montanya
Anna Maria Font Gori
i a la web www.eleccions.ad teniu molta informació, feliç lectura.
ei Tomàs Pascual!, quanta raó tenies en part del teu darrer article al Diari d'Andorra:
-----------------------------------
"Referent als centristes, no cal ni mencionar les seves declaracions. Recordem que són un partit que ha demostrat no treballar pel bé polític nacional i que arriba a l’extrem de tenir congelat el pressupost general de l’Estat, que és l’interès de tot el país, amb l’únic objectiu de forçar un pacte per obtenir cadiretes. Això fa que no tinguin cap mena de credibilitat ni política, ni de gestió, ni personal.
Continuo pensant que la llei del pressupost s’hauria d’aprovar en minoria, per al bon desenvolupament de la nostra societat. D’aquesta manera no es permetria fer de la nostra institució un circ.
-----------------------------------
vinga nanos!, ja estem a dia 17, cada dia que passa, és un dia menys de govern Liberal.
bé, ja s'han acabat la ronda de reunions d'aquesta setmana, s'ha treballat sobretot en temes socials, d'educació i economia.
La setmana vinent Esport i Economia sobretot, al mateix que tancar la majoria dels 20 punts del esborrany del programa electoral.
Una altra mostra de lo democratics que arribeu a ser, anonim de les 11:42.
Fins i tot aprovar el pressupost amb minoria. Només feixistes al estil del FN frances o de dictadures veines del segle passat podrien voler aixo.
9:00 AM , hi han paisos europeus que funciona amb minoria, informat i despres parla
REACCIONS AL DEBAT PRESSUPOSTARI
CDA+S21 va exigir a última hora a Pintat obtenir dos ministeris
(Això no quadra ni amb el que van dir els del CDA al Consell, ni el que va declarar el dia després a la televisió, EMBUSTERO!!!; tots son iguals i ens prenen per idiotes!)
POLÍTICA
El Partit Liberal fa pinya per recuperar credibilitat
El seminari autocrític que va reunir ahir una cinquantena de càrrecs electes del Partit Liberal va servir perquè el partit faci pinya per recuperar credibilitat. Els assistents al seminari, que en van fer un balanç positiu, van indicar que cal implicar de nou dirigents com ara el cònsol Antoni Martí.
(JAJAJJAJAJJA; la credibilitat no la recupereu ni pujan a Meritxell descalços cada dia!)
bé, ja veieu que ara comença una era de "filtreo" entre el PLA i el Toni Martí... (rollo CDA, tot amanit pensant que som tontos)
Qui apolli al Toni MArti,, esta apollant al Partit Liberal.
Tomàs Pascual, deixat de "gestió comunal" i osties d'aquestes i deixa de donar suport al Martí, que no veus que tot s'ho te amanit amb el PLA???
Jo si continues alabant-lo marxaré del PCA
(algú que aprecia el projecte però s'ha de començar a ser realista amb certes coses)
Anonim de les 11:22, si quins ?
Es m olt faicl dir que es fa a altres llocs i no dir a on. Sou uns feixistes, fins i tot amb aixo ho continueu demostran. Ja sembleu els PLAtetics en algun lloc de la galaxia tambe deuen mentir quan estan al govern!
10:34 PM = Toni Solanelles
10:34 PM , al menys donen la cara, contrariament a tu, bon diumenge a tots!
11:49 AM del 17/3; deies que el Tomàs Pascual no hauria de donar suport a un cònsol liberal?, mira el Periòdic d'avuí..
En el mateix sentit que el cònsol es va manifestar el president de l'associació Calidae, Tomàs Pasqual, que va remarcar que "des de la plaça dels Coprínceps cap amunt hi havia molt poca gent".
TRIBUNA
“Sóc andorrà, i em perdo”
Antoni Morell
(No us perdeu la ODA pelotea del patetic picapleitos Antoni Morell, a verue si et jubiles nano!)
Aquest ultim comentari torna a mostrar-nos l'intolerancia que us caracterisa. Feixistes !
11:00 AM , a mi me la bufa el que es pugui demostrar a un anonim com tu.
PD: ves a la merda
Si no hi ha cap problema podeu comptar amb la meva assistència a la reunió.
Salutacions,
Anonim de les 6:04 pm veus com ets intolerant. Pero me la sua !
Ara denunciare sempre que la pugui constatar la vostra intolerancia, ja que els proneu aquest "democracia" en realitat voleu instaurar una dictadura.
Feixistes !
Hola 9:38 PM , jo estic al PCA, ara mateix hem acabat una reunió de quasi 5 hores, entro al bloc i em trobo amb algun mal rollo, no combrego amb certs comentaris, entenc també que aquí, qualsevol es pot fer passar per qui sigui amb l’objectiu de crear reaccions com la teva, en tot cas et convido a jutjar el projecte PCA quan surti a la llum el programa electoral i escoltis a les seves persones declarar.
Vinga, que s’acosta una setmana dura, bona nit.
CRÍTIQUES ALS MITJANS PÚBLICS
López demana conèixer les competències de Besson
(Ja podeu demanar el que vulgueu, que la TV està manipulada per el PLA es sabut per tothom)
La Batllia arxiva la causa que va motivar el control a periodistes
• La batlle que instrueix el cas que va comportar el control dels telèfons mòbils de dos periodistes del Diari, Canòlic Mingorance, l’ha arxivat provisionalment en no trobar indicis per imputar a ningú una suposada revelació de secrets.
(insisteixo, on son els drets de les victimes de les falses noticies del Toni Solanelles?)
ENTREVISTA FRANCESC CASALS
“En la votació de les lleis econòmiques veurem si hi ha pacte”
(Ens continuen prenen per idiotes!; el pacte CDA i PLA està fet fa temps)
Bona tarda,
Com que la Míriam no treballa a la tarda, vindrá ella a la reunió d'avuí, demà sí que vindrem tots dos.
El Pintat ja torna a estar fent un curset amb el Montilla de Catalunya, li dona un curs de com governar amb gent que ha perdut les eleccions
Ja ho ha dit ara mateix el ministre Cabanes, que al Toni Solanelles del Diari "algú" li estava donant informació de dossiers secrets, ell els treia a la seva manera com a "periodisme d'investigació".
Sr. Cabanes, és la amant secreta del Solanelles, que treballa a la Battlia d'Andorra, li dic per a que vagin més directes..
A casa meva encara estem rient del acudit que ha dit el Cabanes:
"La justicia andorrana és un poder independent"
Molt bo, bon sentit del humor, el felicitem!
el PLA ja va comprar al CDA donant les assegurances de Govern al Sr. Cosan.
Crec que lo unic coherent que ha dit el Tarrado en tota la entrevista és això:
"...però m’agradaria saber com pensa el PS pagar tot el que promet, ja que quan promets una cosa també has de justificar com la penses pagar, perquè els diners a mi, personalment, no em cauen del cel, i crec que a l’Estat, tampoc"
Heu vist el patetic Bloc del toni solanelles?
A Biografia res escrit, al mateix que la majoria de llocs.
http://tonisolanelles.bloc.cat
TROBADA ENTRE CATALUNYA I ANDORRA
Les infraestructures marquen la reunió entre Montilla i Pintat
El cap de Govern considera fonamental connectar bé el Cadí, Pimorent i Grandvalira
Els dos països estrenyen llaços per crear una marca de productes del Pirineu
(tinc un amic a protocol del montilla, i es veu que van trobar la reunió amb el Pintat ridicula, temes aturats com l'aeroport que a Catalunya ni fu ni fa, etc..)
VALORACIÓ DE LA COMISSIÓ DE POLÍTICA EXTERIOR
Bartumeu: "No es vol lluitar contra la corrupció"
(Es normal Sr. Bartumeu, el primer detingut seria vosté..)
EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE DE LA LLAR D'INFANTS
Denúncia de maltractaments contra Sol Solet per tancar un nen en una habitació fosca
(La llei hauria de preveure TANCAR a qui ha fet tal salvatjada uns quants anys, però el la desventatja de la democracia, els delinquents queden protegits i les victimes en victimes es queden)
COMPAREIXENÇA PEL CONTROL DE TRUCADES
Rodríguez demana més dades a Cabanes perquè "no ha aclarit res de nou"
(Sr. Rodriguez, aclari vosté els mamoneos de les feines a dit que se li donen a la seva esposa, la montserrat ronchera)
Cabanes vincula la batlle Mingorance amb el control telefònic a periodistes
• El ministre de Justícia i Interior va tornar a justificar ahir l’actuació del cos de policia en el cas del control dels telèfons de Ricard Poy i Toni Solanelles en insistir que la petició que va fer la comissària en funcions Maribel Lafoz...
(enhorabona a la justicia en aquest cas, es una manera de lluitar contra el joc del periodisme barat i el trafic d'influencies del toni solanelles del diari d'andorra)
Fa uns dies, Toni Farrero, després de repassar la manca de seqüeles polítiques de l’escàndol del control telefònic a dos periodistes del Diari d’Andorra, treia la conclusió que “Andorra és el país on no passa mai res”.
(Sr. Ferran Goya, i les seqüeles de les victimes del periodisme-solanelles???)
POLÍTICA EXTERIOR
L’acord entre el Govern i la Generalitat per traslladar els residus del forn es fa pregar
(Lo dicho, la Generalitat PASSA del Govern Pintat olimpicament, aqui o disfrassen, pero es la realitat)
PRÒXIM ORIENT
Bush assegura que guanyar la guerra a l’Iraq és possible en qüestió de mesos
(Aquest Busch estara assassinant fins el darrer segon; amb ell no el penjaran per això..)
Tomàs, molt be la teva intervenció a la tele.
espero que les condicions climatologiques no anulin la reunió d'aquest vespre..
Llàstima de les condicions del temps d'ahir, però la reunió tot un èxit!!
cert, estem ja a la recta fínal..
Publica un comentari a l'entrada